El glamur de Trump també l'aplica a Minneapolis?

La societat no s’avorreix (tot i que seria bo fer-ho de tant en tant), i no em refereixo a tot el que està passant en aquest món, sinó al fet que comptem amb un personatge anomenat Donald Trump, president dels Estats Units, que cada dia diu o fa de les seves. Això passa perquè, creient-se l’emperador del món, es creu amb el privilegi de fer-ho. No només ell, sinó tota la seva família. És EE. UU. el seu ranxo? Alguns afirmen que pretén que sigui tot el planeta, si es continua considerant per les seves gestes i les de la seva família, que no són poques.

Aquest dijous, Trump i la seva esposa Melania, acompanyats per tots els alts càrrecs del seu govern, més centenars d’invitats de “la crème de la crème” de Washington D. C., van assistir a l’estrena de “Melania”, el gran documental produït per la mateixa primera dama. Tots els assistents esperaven amb ànsies veure la gran producció. Per animar la vetllada, el president Trump deia als periodistes i a tots els qui volien sentir-lo que el documental és “glamurosos, molt glamurós”, perquè, segons ell, “necessitem molt glamur”.

I és que parlar de glamur una persona que, segons alguns especialistes, precisament no ho és, per molt que ho pretengui, resulta irònic. Aquest glamur que ell predica, altres el interpreten com alguna cosa semblant a un episodi de corrupció corporativa. Segons diuen, l’empresa Armazón va pagar la insignificant quantitat de 40 milions de dòlars a la productora de la primera dama pels drets cinematogràfics i, com no eren suficients —i els Trump són pobres de solemnitat—, va treure dels seus comptes 35 milions més per promocionar-la. Una quantitat molt, però que molt superior al preu de qualsevol altre documental.

Mentre l’espectacle glamurós de Trump i la nova estrella de la creació cinematogràfica lluïen a l’escenari, els ciutadans de Minneapolis continuen plorant les morts de dues persones a mans d’aquestes “glamuroses” Patrulles Frontereres, que tracten la gent com a delinqüents. I ni parlar de les detencions de nens petits nascuts en aquest país, el color de pell dels quals els senyala per ser arrestats. Tots aquests successos, i molts més, són obra d’un president racista, del qual el color favorit és el blanc; la resta li provoca “urticària”.

Glamur per a Trump és voler quedar-se amb Groenlàndia i Canadà, o fer plans de “pau” a Gaza, que passen per expulsar-ne els propietaris per construir-hi complexos de luxe que li reportaran a la família Trump bons beneficis econòmics, que és el seu principal objectiu. Tot el demés  li importa el mateix que l’empanada gallega, que no sap com de saborosa és.

El glamur de Trump és una mentida per tapar altres coses. Segons la RAE, el glamur és un encant sofisticat, atractiu i sensual que fascina i evoca luxe, elegància i misteri.

Per a Hedy Lamarr, actriu de l’Hollywood daurat —per cert, molt maca i amb estil, a més d’una intel·ligent investigadora/inventora—, “Qualsevol pot semblar glamurós. L’únic que cal fer és quedar-se quieta i semblar estúpida”. Ella creia que el glamur era una postura passiva i no requeria intel·ligència, i pensava que la seva bellesa eclipsava aquella part del seu intel·lecte. Lamarr va demostrar que el glamur era una façana comercial, mentre que el seu veritable talent residia en la ciència i la invenció. Un exemple d’una dona intel·ligent que, a més, va estar considerada en el seu temps com la dona més maca del món.

Per cert, el documental de Melània no serà estrenat a Sud-àfrica després de la negativa de la distribuïdora local, de distribuir-lo als cinemes locals 

Mai fins ara un president dels EE. UU. havia arribat tan lluny en un sol any de mandat. La pregunta és: fins quan li ho permetran?

Deia Albert Camus: “Tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme”.