Quan els poderosos es creuen honorables i els seus valors són els de la borsa

Es diu que els diners ho poden tot. Hi afegiria gairebé tot, menys els valors que han de tenir les persones: això no es compra amb diners, malgrat que més d’un ho pensi. Hi ha persones a qui es considera “milionàries” que no en fan ostentació. Altres, en canvi, fan publicitat de les seves riqueses perquè, en el fons, volen que els altres sàpiguen com de bé viuen. De tot hi ha en aquest país. Amb els seus diners i pensant (perquè així ho consideren) que poden fer el que vulguin, fins i tot comprar-ho tot sense cap pudor, n’hi ha que es deixen comprar; també passa.

Com que la caritat comença per un mateix, i valent-se de la manca d’escrúpols d’un bon nombre de rics i poderosos de tots els àmbits, l’escàndol dels papers d’Epstein va destapar en el seu dia un escàndol d’explotació sexual de dones, entre elles menors d’edat que eren proporcionades per aquell depravat. Un personatge tan fosc com els seus clients, als quals els unia una amistat “monetària”, amb “transaccions” de dones joves, especialment menors, per satisfer les peticions d’homes poderosos als quals es tenia per “senyors” de la política, l’economia, la reialesa i altres posseïdors de diners fàcils i tacats de misèria humana: depredadors a qui aquelles dones els importaven el mateix que un clínex: fer servir i llençar fins a la pròxima vegada. Més d’un dels clients d’Epstein és conegut per les seves accions filantròpiques. Els noms que sol·licitaven aquests “serveis” s’han conegut quan, finalment, s’han fet públics els papers, que són uns quants milions de folis, ben documentats.

A la llista de la vergonya s’han conegut alguns noms, però encara en queden més per sortir. Van des del mateix president Trump (que intenta dir que és mentida, malgrat les fotografies i anotacions que hi ha), passant per Bill Gates, Bill Clinton, Elon Musk, el príncep Andreu (a qui li ha costat ser desposseït dels seus títols, el seu salari i fins i tot ha estat expulsat del seu habitatge “reial”), fins a més d’un integrant de cases reials europees, cosa que, tot i no sorprendre, està generant una gran polèmica. I és que, com deia el baró Pierre de Coubertin, “L’honestedat és un luxe que els rics no es poden permetre”. Una frase molt gràfica. El respecte i la dignitat no els imposa el càrrec ni els títols, sinó el comportament de qui els ostenta i els utilitza per a les seves malifetes.

Jeffrey Epstein, el facilitador de nenes i dones espectaculars per a rics i poderosos, a qui tractaven com a bestiar, sentia l’admiració d’aquests desalmats, però curiosament comptava amb dones pertanyents a la reialesa; segons sembla, Mette-Marit de Noruega, que escrivia al depredador: “Trobo a faltar el meu amic boig”. Una relació de la qual haurà de donar explicacions públiques i que deixa en molt mal lloc la monarquia noruega. També s’ha conegut (figura als papers) l’estreta relació de Sarah Ferguson, exduquessa i esposa del príncep Andreu, amb Epstein, a qui escrivia: “El germà que sempre vaig desitjar”. El món dels xeics també s’ha vist esquitxat per aquest escàndol mundial; alguns noms figuren als papers. Hi ha una llarga i crua història de membres de la reialesa que s’han comportat —i ho continuen fent— amb una impunitat escandalosa.

Epstein va utilitzar el seu accés als diners i a la “compra” de nenes i dones joves per cimentar i gestar relacions amb persones d’immens poder, estatus i riquesa, tal com demostren milers de textos, correus, fotos i vídeos que s’han conegut.

Bill Gates, la imatge del qual ha cuidat al llarg de la seva carrera professional i personal, ha caigut d’aquell pedestal en què ell mateix s’havia enfilat. El seu divorci de la seva dona va fer caure aquella imatge idíl·lica de parella solidària. Ara se sap que va ser Melinda qui va prendre la decisió. Segons declaracions de fa només uns dies, reconeixia que la relació del seu exmarit, Gates, amb Epstein va ser un dels factors determinants que la van portar a posar fi al seu matrimoni.

L’atenció està posada en com acabarà el cas, és a dir, si aquests homes sense escrúpols, entre els quals es troba Trump, president dels Estats Units d’Amèrica, s’asseuran al banc dels acusats o tot quedarà en una anècdota. Vull pensar que alguna cosa es remourà, per molt poderosos i intocables que es creguin. El depredador sexual s’ha tret del mig —diuen que es va suïcidar—. La resta, la societat, però també la justícia, han de jutjar-los. Deia Oscar Wilde que “Avui dia la gent sap el preu de tot i el valor de res”.