“La millor manera de commemorar la Constitució és complir-la”

Aquest dimarts de Carnaval, dia festiu a Galicia per celebrar els carnavals com cal: disfresses, gresca i especialment els àpats que es preparen per a aquestes dates tan esperades al llarg de l’any. I és que, des de la pandèmia de la COVID, la gent té ganes de sortir als carrers, gaudir al màxim dins d’un ambient festiu, cosa que em sembla estupenda; les ocasions s’han d’aprofitar. No se sap quan venen mal dades.

Coincidint amb aquesta data, el Congreso de los Diputados celebrava un acte d’homenatge a la Constitució de 1978, que, per cert, és la més llarga de totes les que ha tingut España. Una Constitució fruit del consens de tots els partits polítics que van veure la necessitat de fer-ho pel bé del país, encara que això suposés renunciar a alguns principis ideològics. La generositat mostrada per tots ells és digna d’admiració, tot i que té alguns apartats que cal actualitzar. En el seu conjunt ha servit per a molt, malgrat les reticències dels qui no saben valorar l’esforç que van haver de fer els polítics de l’època. L’acte ha estat conjunt del Congrés i el Senado de España, amb la presència d’expresidents, exdiputats i la dels dos únics “pares” de la Constitució que encara viuen, a més d’altres autoritats.

Com és habitual, l’absència a l’hemicicle d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Partido Nacionalista Vasco, EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego, que sempre han de donar la nota —i això que, per ser “senyories”, han de jurar o prometre la Constitució com a acte obligatori per recollir la seva acta de diputat/da—. Això ho fan, diuen, “per imperatiu legal”. I la coherència, on queda? Resulta xocant que les lleis, normes i altres es puguin ajustar al criteri dels diputats: el que m’agrada ho accepto, i el que no, doncs passo. És una teoria que qualsevol ciutadà pot aplicar tenint en compte l’exemple que donen “els representants del poble”. Si els representants dels ciutadans poden triar saltar-se les normes, lleis o el consens social, els ciutadans/es per tant, els ciutadans/es poden fer el mateix. La credibilitat i el respecte no s’imposen, es guanyen amb exemples. Deia Cicerón que “les lleis s’han fet per al bé dels ciutadans”.

Per cridar l’atenció, Sumar i Podemos —Podemos amb les seves samarretes reivindicatives que utilitzen per fer un bon màrqueting— van ser presents, sense aplaudir el discurs del Rei. Alguna cosa havien d’escenificar, tot i que els ministres de Sumar, com a Govern, han complert correctament el protocol.

El rei Felipe VI deia que “la millor manera de commemorar la Constitució és complir-la” i respectar les institucions, per continuar explicant que la Carta Magna és la voluntat del poble espanyol lliurement expressada a les urnes. Aquest suport democràtic és la clau de la seva durada: no va ser la voluntat d’una part de la societat contra una altra, ha reivindicat el Rei davant les veus que qüestionen la legitimitat.

Un acte en què, malgrat les anècdotes puntuals, els assistents han mostrat respecte, cordialitat i reconeixement a la Constitució espanyola, que és el que tocava en aquest dia. Després, hi haurà temps per actualitzar-la en aquells articles que siguin necessaris, sempre amb el consens que marca la seva modificació. Que bé seria presenciar l’actitud viscuda al Congrés, on ni s’han insultat ni han aplicat la històrica frase “i tu més”. Deia Ciceró que, per ser lliures, cal ser esclaus de la llei. Doncs no estaria malament que s’apliqués.