Israel expulsa de Gaza a 37 ONG. Anihilació total de la seva població?

El món està tan trasbalsat, amb tants conflictes oberts (cada dia n’apareix algun de nou), que algunes de les guerres/ocupacions sembla que han deixat d’interessar-nos. Això no vol dir que, amb aquest espès vel, el patiment de qui el pateix continuï sent-hi, esperant que cessi i que la societat faci alguna cosa per remeiar-lo. Tenim el cas d’Ucraïna, on ja han passat 4 anys, s’inicia el 5è, i les coses continuen igual: més persones mortes, misèria, necessitats sense cobrir i la tristesa que això no té indicis d’acabar-se. Les guerres gairebé silenciades a l’Àfrica, on actualment hi ha al voltant de 25 conflictes i guerres que afecten milions de persones. Poc es parla d’aquestes guerres i del patiment de la seva gent. És clar que es deu pensar que l’Àfrica és lluny del que s’anomena primer món.

La guerra, millor dit, l’aniquilament del poble palestí per part del govern de Netanyahu, continua present, en menor mesura?, després dels acords duts a terme sota la mediació dels EUA, doncs sembla que no, si tenim en compte que continuen morint infants, dones i gent gran… Les ajudes arriben amb comptagotes, els serveis continuen esperant i les ajudes que es rebien a Gaza per part de les ONG tenen els dies comptats si no es fa res. Només els faltava això a la malmesa societat palestina, que demana ajuda al món “civilitzat, opulent”. Mentrestant, Israel ja ha posat data a la marxa del territori (28 de febrer) de Metges Sense Fronteres, la tasca de la qual ha estat fins ara imprescindible per atendre els ferits, molts, com s’ha anat veient.

El 31 de desembre de l’any passat va expirar el registre de MSF i d’altres 36 ONG. Moltes d’elles van presentar el mes de juny passat la sol·licitud per continuar. Van presentar les corresponents sol·licituds i els requisits demanats pel govern israelià anaven en augment (acusen les ONG de col·laborar amb Hamàs, cosa que elles neguen). La resposta no arribava i ara, l’1 de març, han de deixar el territori, on 15 metges/metgesses de MSF han estat assassinats per les forces israelianes. D’altres han estat intimidats, detinguts i atacats.

MSF ja té compromesos per a aquest any entre 100 i 120 milions d’euros per a l’ajuda humanitària a Gaza, on assisteixen més de mig milió de persones tan necessitades que deixar-les sense aquesta assistència és condemnar-les a una mort segura. Vist així, això és el que volen: que morin per deixar el territori net i que la família Trump, els seus amics nord-americans, amb la col·laboració d’Israel, puguin fer-ne un lloc “idíl·lic” per a rics, sense els veritables propietaris. Què està fent la comunitat internacional? Mentrestant, hi ha colons jueus que continuen ocupant propietats de palestins, fent fora de casa seva els seus propietaris. Ho fan amb total impunitat.

Què fa la població israeliana? Un cop lliurats els ostatges que mantenia Hamàs, la majoria estan callats, mirant cap a una altra banda. Ha tornat, si és que alguna vegada se n’havia anat, l’odi mutu entre pobles. Una enquesta realitzada el mes de març passat pel Pew Research Center dels Estats Units va revelar que només el 21 % dels israelians creu que Israel i un Estat palestí poden coexistir pacíficament, com a solució de dos estats. Aquest va ser el percentatge més baix des del 2013. Hi ha algunes veus dins d’Israel que lluiten per la pau, però, per desgràcia, són una minoria.

El govern de Trump ha autoritzat la sortida d’Israel del seu personal no essencial i de les seves famílies, que abandonin Israel a causa de “riscos de seguretat” per un possible atac de l’exèrcit d’Israel contra l’Iran, que pot provocar un conflicte a la zona.

Deia el poeta palestí Mahmud Darwish: “Pedra preciosa en la seva nit sagnant, la nostra pàtria resplendeix a la llunyania i il·lumina el seu entorn... però nosaltres en ella ens hi ofeguem sense cessar.”