Els patriotes Feijóo i Abascal, els submisos de Trump

Deia l’escriptor Charles Dickens que “la veritable grandesa consisteix a fer que tothom se senti gran”. No és el cas de Donald Trump, president dels Estats Units d’Amèrica. El seu objectiu és fer sentir els altres petits, humiliar-los i recordar-los que és l’amo del món.El que sens dubte és  el major autoritari que hagi tingut la presidència d’aquest país. No hi ha cap dubte que és així; ho demostren els seus fets. En aquest últim mandat, ha batut tots els rècords haguts en la història dels mandataris nord-americans. El seu cas és una cosa que només els neuròlegs i psicòlegs poden explicar d’una manera professional. Només així es pot trobar lo que està passant: ha portat el món a una guerra , si els seus compatriotes no ho remeien.

La penúltima de les seves malifetes és ficar-se amb Espanya, que la té entre cella i cella. Ho feia davant del canceller alemany Friedrich Merz, que es trobava a la Casa Blanca, on havia acudit per retre pleitesia a l’“emperador del món”. Va ser en aquella trobada, i davant dels mitjans de comunicació, que va deixar anar, sense cap pregunta al respecte, que amenaçava de trencar els llaços comercials amb Espanya: “No volem tenir res amb Espanya”. Davant d’aquesta afirmació, el silenci va ser la seva resposta. És la manifestació més clara de la submissió del canceller, tenint en compte que minuts abans Trump havia elogiat Merz com un home molt exitós i molt popular al seu país.

El problema del president és que amb massa assiduïtat difumina la línia que va de la realitat a la ficció. Té, a més, el mal costum de catalogar els líders i els seus països en bons i dolents, fent de jutge suprem. Mentre que, per retornar-li les paraules elogioses, Merz li va manifestar que estava en “sintonia” amb els Estats Units en considerar la necessitat de desfer-se d’un “terrible règim terrorista”. Aquestes paraules i el seu suport a Trump no són bons ni per a la unitat europea, ni per al desenvolupament econòmic i, per descomptat, per a Ucraïna.

L’actitud de Merz no ha agradat a la Unió Europea, que ha declarat la seva disconformitat, ni tampoc als mitjans de comunicació del seu país, que li han retret la seva actitud davant les paraules de l’inquilí de la Casa Blanca. Les institucions europees no poden permetre la ingerència i la provocació de Trump, cosa que significa que “la guerra” per viure dels països europeus segueix el seu full de ruta.

Pedro Sánchez, el president del Govern d’Espanya, li ha plantat cara al totpoderós Trump; ho feia, entre altres paraules, dient: “No es pot jugar a la ruleta russa amb el destí de milions de persones. Espanya s’oposa al desastre de la guerra contra l’Iran”. El president Sánchez ho ha dit alt i clar, en la línia que ve mantenint amb els EUA, el president dels quals no vol diàleg, sinó imposició i submissió. El president espanyol ha rebut trucades de suport d’altres governs.

Mentrestant, a Espanya, el PP i Vox, en un acte de patriotisme, han criticat Sánchez i han donat el seu suport a Donald Trump, unes paraules que deixen ben clara la seva postura poc comprensible. En situacions com aquesta, encara que no hi estiguin d’acord, han de donar suport al president del seu país. Abascal titlla Pedro Sánchez d’aiatol·là. Si mirem el líder de Vox, pel seu físic, la semblança amb un aiatol·là és més que evident. Això sense els “musculets” de gimnàs, que no els tenen els de l’Iran, i el seu comportament així ho demostra.

Que Feijóo i Abascal continuïn en aquesta línia, i al final Sánchez podria continuar vivint a la Moncloa. Ja té l’eslògan i, a més, la gent l’entén: “No a la guerra”. No es pot estar al costat d’un tirà que només vol vassalls.No es pot estar al costat d'un tirà que només vol vassalls. D'això se'n diu patriotisme de veritat