ERC pot esperar, els catalans no

Aquests dies de converses interminables i línies vermelles inamovibles en l'esfera política catalana, continuen ocorrent coses que sembla que en res afecten els membres d'ERC, però sí als catalans i molt. 

Tenir pressupostos significa poder adjudicar partides econòmiques als llocs de Catalunya que es necessiten amb urgència. I posaré exemples quotidians perquè sapiguem tots de què estem parlant.

Imagineu que, per un descuit, us feu una luxació en un dit i aneu a un CUAP, aquestes unitats que hi ha per tota Catalunya fetes per  no haver de col·lapsar les urgències dels hospitals. Com hi ha pocs recursos, a vostès els fan una radiografia de control per a veure si no hi ha res trencat i arriba l'hora del diagnòstic final i la cura. En aquest moment, la doctora que l'atén no pot llegir la radiografia; el monitor està espatllat des de fa dies i ningú ve a reparar-lo i llavors, a ull, li diagnostica una luxació. 

Arriba l'hora de posar-li una fèrula, i com no hi ha material, li planten dos esparadraps a la mà i li diuen que tingui immobilitzada la mà uns dies, així.  A vostè aquesta recepta final, després de 5 hores d'espera, no el convenç, per la qual cosa acaba en urgències de traumatologia del seu hospital de referència. Allà, els qui els atenen no saben què dir davant un despropòsit assistencial al·lucinant i tornen a repetir radiografia, i ja en van dues, i li col·loquen la fèrula corresponent i en això han passat 7 hores que ja no tornaran.

Això ocorre per manca de mitjans davant els quals els facultatius fan el que bonament poden. Aquests recursos no arriben perquè no es poden alliberar per manca de pressupostos, aquests que volen deixar per a "quan ells diguin" els que saben de què els estic parlant i militen en ERC. Ells no han de tenir problemes de salut o no acudeixen als mateixos metges que ens atenen a vostès i a mi, perquè si no tindríem pressupostos. 

Però hi ha més. Si els pressupostos no s'aproven, els professors que protesten tallant els accessos a les ciutats catalanes tampoc tindran ni les pujades promeses en l'acord que no els agrada ni les que els agradin. Perquè senzillament, a base de què ens autoritzin endeutar-nos, ens estem tirant una bonica soga al coll d'interessos innecessaris. Potser els d'ERC envien als seus als carrers des de les aules, i ho fan sabent que sense pressupostos res del que demanin podrà donar. A conte de què hem de suportar cues quilomètriques perquè algú vol mostrar múscul als carrers per a fer "molt de soroll i poques nous"?. 

Ara bé, aquests 100 llocs en la Generalitat ocupats pels seus comandaments d'ERC, algun dels quals la va fer bona al Departament d'Educació amb unes assignacions de llocs de professors donant-li "a la tecla que no tocava", aquests sí que cobren a final de mes la seva nòmina religiosament.  Mentre els catalans, que no tenim una altra opció que treballar molt i que ni temps tenim per a queixar-nos, les passem pitjor perquè ells volen gestionar un IRPF per al qual encara ni existeixen els mitjans necessaris per a fer-ho. És l'hora dels pressupostos, les de les partides que resoldran molts problemes que s'han deixat sense resoldre, per anys. Per què hem d'esperar més mesos?. 

Els catalans ens estem acostumant a la pluja, a les tempestes, els vendavals, els huracans; ens estem acostumant al fet que tots els dies siguin color formiga, fins que un dia qualsevol, diguem a l'uníson:  Quins pebrots ERC, aneu a pastar!.  Es fa país, tenim pressupostos. Això és fer país.