Catalunya seguirà fins a l'estiu sense pressupostos, gràcies a Junqueras

Un dimecres complicat en el panorama polític (fa tants que ho són, que ja no ve d'un més), i ens referim específicament a Catalunya, on el Govern de la Generalitat de Catalunya, després de mesos de negociacions pels pressupostos d'enguany amb els partits de l'oposició, especialment ERC i els Comuns, i en grau més baix, per la seva postura pública, Junts, que des del primer moment es va posicionar en contra d'ells, i quan després del suport del partit de Colau, després d'acceptar “aportacions” d'ells, ve Junqueras i, volent marcar territori propi, li diu que ERC no els vol votar.

Una nova pedra per a Illa, a qui no li ha quedat més remei que retirar el projecte de pressupostos, quan es tenia previst votar aquesta mateixa setmana. Ho ha fet perquè hauria estat una derrota celebrada pels partits, a excepció dels Comuns. Tots s'haurien fregat les mans.

La decisió presa pel govern d'Illa és un avís i marca un punt d'inflexió en aquesta legislatura. Una jugada d'escacs que Junqueras vol guanyar, o almenys que quedi en taules. S'obre un altre període de negociació i es donen de temps Illa i Junqueras fins al mes de juny per a consensuar i arribar a un acord perquè els republicans els votin. Mig any sense pressupost, amb tanta falta que fa aprovar-los per a poder atendre les tantes necessitats que té Catalunya. Com sempre, l'interès de partit s'imposa a l'interès general. És així de clar i, de pas, humiliar públicament al govern socialista. Això ho saben fer molt bé.

Mentre això ocorria en el Parlament de Catalunya, la seu del síndic de greuges (defensor del poble a Catalunya) presentava l'informe de 2025.

En el mateix es diu que la institució ha rebut un total de 13.646 queixes, de les quals el 50,1% estan relacionades amb drets socials, que, si se li sumen 11.428 consultes i les 213 actuacions d'ofici, suposen un “màxim històric” de 25.287 actuacions per part de la institució. L'informe de la Sindicatura, presentat per la síndica Giménez-Salines, afirma que les estructures administratives no han evolucionat al mateix ritme que la societat i que, en algunes ocasions, la burocràcia pot arribar fins al 30% de la jornada laboral dels professionals de salut, serveis socials o educació, entre altres.

Com era d'esperar, s'han produït augments considerables respecte a 2024 en matèries com a serveis socials (+61,6%), habitatge (+52,4% de queixes), salut (+43%) i educació (+19,1%). La síndica ha fet èmfasi en una sèrie de situacions que considera inadmissibles: 6.700 persones sense llar a Catalunya; 300 nens tutelats de menys de 6 anys en institucions; altres 300 en equipaments per a persones sense llar o pensions; 54 suïcidis de joves entre 15 i 29 anys; 14 mesos d'espera per a tramitar la discapacitat, o el 60% de persones en privació extrema que no reben cap ajuda.

Amb aquest panorama que té el govern d'Illa (no l'ha provocat ell, s'ho ha trobat), els pressupostos són molt, però que molt necessaris. El pressupost per a polítiques socials contempla (quan s'aprovi) una pujada del 74% i uns 4.000 milions per a infraestructures, que tanta falta fan.

Els partits polítics, tots, siguin del color que siguin, haurien de pensar que, amb les dades que coneixen perfectament, han d'aprovar-los. Les persones estan per sobre dels interessos partidistes, que en massa ocasions no estan a l'altura del que realment necessita el país. Els pressupostos d'aquest 2026 han d'aprovar: la gent que necessita ser atesa, que viu als carrers; els nens que segueixen en centres d'acolliment; les llistes d'espera per a la dependència o aquestes llistes quilomètriques per a ser atès per un especialista o per a intervencions.

La ciutadania no entén que aquestes coses tan urgents hagin d'esperar que els partits es posin d'acord. Després es pregunten per què la gent passa de la política? La resposta ja la saben.