Pressupostos en stand by

No ha pogut ser. El Govern de la Generalitat ha hagut de tirar el fre de mà i retirar els Pressupostos per a 2026, que s'haguessin hagut de començar a debatre divendres passat en el Parlament. D'aquesta forma, el Consell Executiu evita una seriosa rebolcada i, de pas, eludeix convocar eleccions.   

ERC s'ha mantingut ferma en els seus plantejaments maximalistes i no ha cedit un àpex; els republicans han fet de la cessió de la recaptació de l'IRPF bandera. En algun moment, va semblar que la crisi de Rodalies podia obrir una finestra d'oportunitat perquè republicans i socialistes sortissin del carreró, en aparença sense sortida, en què s'havien ficat. La solució passava per la creació d'un consorci que executés i fes seguiment de les infraestructures; aquesta hagués pogut ser, almenys, una sortida temporal. 

Per als republicans és condició sine qua non que l'Agència Tributària Catalana recapti de manera íntegra el IRPF que es genera en la comunitat i aquí el Govern central es mostra reticent. Com a mínim fins al cap de les eleccions autonòmiques a Andalusia que segons sembla seran el mes de juny.  

Davant aquesta situació, els d'Oriol Junqueras han preferit ajornar el debat i la hipotètica aprovació dels comptes per al final del present període de sessions parlamentàries. En ERC pensen que la ministra María Jesús Montero és el tap que impedeix que avancin les negociacions sobre l'IRPF. Per això esperen que amb la convocatòria de les eleccions andaluses la ministra deixi el Govern perquè és la candidata del PSOE a la Junta. 

De tota manera, si hem de donar credibilitat a les declaracions de Junqueras, després de la retirada dels comptes per part del Govern, resulta que ara el problema no és la cessió de l'IRPF, sinó que els pressupostos, segons el líder republicà, no són "prou bons". "Ho volem tot", va dir, però sembla que han canviat prioritats. És més, Junqueras s'ha felicitat per haver forçat al Govern a reordenar la seva agenda, recordant que "és la primera vegada en la història del país" en què es retiren uns pressupostos abans de votar, tampoc va fer referència a possibles "incompliments dels acords d'investidura", que en les setmanes anteriors havia estat el seu principal argument per a amenaçar amb tombar els comptes en el Parlament.

En definitiva, una actitud una miqueta estranya que convida a pensar en l'eventualitat que Oriol Junqueras s'hagi vist forçat a jugar el paper d'oposició i no de soci del Govern per la delicada situació interna del seu partit. És un secret a veus que l'últim congrés d'ERC es va tancar en fals i la dissidència interna li està marcant molt de prop, obligant la direcció a realitzar cabrioles per a no enverinar els ànims més del que ja ho estan i, en aquest context, Junqueras ha de marcar perfil perquè els seus adversaris domèstics no li posin contra les cordes.

Encara que, potser, la clau d'aquest desvari està en unes declaracions que va fer el portaveu dels republicans en el Parlament, Josep María Jové que va dir: “volem uns pressupostos per a continuar avançant en sobirania”; és a dir, per a ells la sobirania passa per la recaptació de l'IRPF per part de la Generalitat, mentre que la sanitat, l'educació o les infraestructures, és a dir, millorar la vida quotidiana dels ciutadans, que és del que han d'anar uns pressupostos autonòmics, els importa un rave. Una vegada més els republicans confonen el cul amb les témporas que diria Don Camilo, si estigués entre nosaltres. 

A vegades ocorre que els arbres no ens deixen veure el bosc i això és, al meu entendre, el que li està succeint a ERC. Obsessionats per aconseguir la cessió de la competència recaptatòria, han perdut de vista la Catalunya actual.  Cal tenir en compte que la Generalitat funciona amb els pressupostos prorrogats de 2023, i sense pressupostos o, en defecte d'això, un suplement de crèdit, a partir del mes d'abril podria haver-hi problemes de tresoreria. Les nòmines i el pagament del deute no perillen, però serien molts els assumptes que quedarien aparcats. 

Per contra, els pressupostos contemplen un augment de la despesa d'uns 9.126 milions d'euros, mentre que el pressupost total ronda els 50.000 milions i si s'inclou el sector públic s'aconseguiran els 65.000 milions. Però si finalment no s'aproven els comptes es perdran 1.500 milions d'euros. 

Per a evitar mals majors, el Govern va aprovar dijous passat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d'euros; amb aquests recursos es garanteix el pagament de les nòmines i les pujades salarials acordades amb professors i mossos. En canvi, no es podran posar en marxa projectes com la segona fase del Pla de Barris o l'increment de la plantilla de la Agenta Tributària Catalana. 

En les últimes hores, Junqueras s'ha despenjat demanant nous traspassos de competències a canvi de desvincular la recaptació de l'IRPF dels pressupostos. No obstant això, la consellera, Alicia Romero, ha enviat un clar avís a navegants en dir que: “espera que ERC plantegi coses que estiguin a l'abast del Govern de la Generalitat i sota les seves competències", als bons entenedors amb poques paraules els basta.

Una vegada més, en Esquerra s'ha imposat la pulsió sobiranista al seu suposat progressisme. Estem davant una crisi que, segons tots els indicis, als protagonistes no els interessa que vagi molt més enllà i, encara que de moment, els pressupostos quedaran en stand by; és bastant probable que arribem a la canícula amb els comptes aprovats. En aquest cas, tot haurà quedat en una tempesta d'estiu o si ho prefereixen de primavera.