Obrir el meló, president Arguello?, per què no el de l'Església?

“Mai no seran suficients les nostres paraules de penediment i consol per a les víctimes d’abusos sexuals per part de membres de l’Església. Hem pecat greument: milers de vides han estat arruïnades per aquells que les havien de cuidar i tutelar. Mai no serà suficient el que fem per intentar reparar el dany...”. Aquestes són les paraules del papa Francesc parlant del gran problema que ha sacsejat els fonaments de l’Església catòlica: els abusos sexuals durant molts anys a infants.

Les víctimes feia anys que reclamaven el reconeixement d’aquests fets i els representants eclesiàstics intentaven tapar-los per no reconèixer aquests abusos, que pederastes formen part de la Santa Mare Església. L’ocultisme i el silenci còmplice han estat la seva estratègia per ignorar el que ha passat. Mentrestant, el patiment, la culpabilitat i la manca de sensibilitat i caritat cristiana han acompanyat les víctimes. Aquesta és l’Església? Aquesta és una part dels seus components, més d’un amb càrrecs molt alts i amb una moral i uns principis molt baixos.

Fins a l’arribada del papa Francesc al Vaticà, els casos d’abusos a menors, els informes i els dossiers estaven guardats sota clau, sense cap interès per treure’n la pols, posar-s’hi seriosament, abordar el tema com es mereix i rescabalar aquestes persones que van perdre la infància i la joventut, a qui els van destrossar la vida i que s’han sentit abandonades per l’Església. El Sant Pare, una persona valenta, es va implicar en el cas i va començar a interessar-se pels assumptes. Ho va fer amb rapidesa, demanant informes i reunint-se amb algunes de les milers de víctimes. Volia assumir aquest compromís amb les víctimes, a qui demanava perdó pel que havia passat. Fins aleshores, ningú del país més petit del món ho havia fet. Un gest valent i humà que li va valer crítiques internes d’aquest poder “a l’ombra” que sempre ha governat al Vaticà, a qui molesta que el Papa pugui fer canvis, obrir finestres, deixar entrar l’aire fresc de la transparència i la democràcia, i que es pugui ensorrar el mur de l’opulència dels alts “càrrecs de l’Església”. Durant el temps que ha estat papa, no ho ha tingut gens fàcil.

Bona part de la cúria, davant dels canvis que volia fer el Sant Pare, li va posar tots els obstacles: li van plantar cara (com estaven acostumats a fer al llarg dels segles) i van comptar amb un important i fosc aliat extern: Steve Bannon, ideòleg de Donald Trump i excap d’estratègia a la Casa Blanca durant uns mesos.

Els seus tentacles es van estendre a Europa a través de l’Institut de la Dignitat Humana, un think tank catòlic que Bannon vol convertir en una escola de formació de líders populistes. Fins i tot es va arribar a parlar d’un trio format per Burke, Bannon i el líder dretà Matteo Salvini per exercir una forta pressió contra Francesc. Malgrat totes les traves, Francesc va continuar endavant per desemmascarar els pederastes. “L’abús d’homes i dones d’Església, abús d’autoritat, abús de poder i abús sexual és una monstruositat. Perquè l’home o la dona d’Església, sigui sacerdot, religiós o religiosa, o laic o laica, està cridat a servir, a crear unitat, a fer créixer, i l’abús sempre destrueix. Però vull ser molt clar en això: l’abús és una realitat tràgica de tots els temps, però també dels nostres temps”. Ho deia públicament el Papa davant el clam d’una part de la cúria, els més retrògrads, els que tenien més a perdre.

Finalment, després de dos anys de denúncies, estudi dels casos i del compromís del Papa, aquest dilluns es firmava el protocol per indemnitzar els casos d’abús sexual de l’Església catòlica. Unes negociacions liderades per representants de l’Església i el Govern. A la signatura de l’acord hi eren el president de la Conferència Episcopal Espanyola, representants de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i el defensor del poble (el seu informe, malgrat les crítiques de la Conferència, ha estat important i decisiu; servirà per reparar econòmicament les víctimes). El vicepresident Bolaños deia en la seva intervenció que aquest dia és històric, “un dia de justícia per a les víctimes perquè poden sentir que l’Estat és al seu costat”. Per la seva banda, el president de la Conferència, Luis Argüello, deia: “El perdó no serveix sense propòsit d’esmena”. Menys encertat va ser Argüello quan, en ser preguntat per la quantia de les indemnitzacions, va dir que “no entra en el tema perquè obrir ‘el meló’ potser faria que algú hagués de tornar diners...”. Potser sí que caldria obrir aquest meló a l’Església per conèixer què s’amaga realment darrere d’aquesta “closca” dura, impenetrable i poc adaptada als temps actuals.