Hongria trenca el mite de la ultradreta imparable

Diuen que el que puja, baixa. En política, aquesta premissa es compleix quan els moviments que prometen renovar el sistema acaben reproduint els seus pitjors vicis. L’extrema dreta europea va créixer alimentant-se del cansament ciutadà i de promeses de transparència que es van esvair en el moment d’arribar al poder. Hongria no ha estat una excepció.

Després de 16 anys al càrrec, Viktor Orbán ha estat derrotat per una majoria àmplia liderada per Péter Magyar, un polític sorgit de les seves pròpies files que ha capitalitzat el rebuig a la corrupció i a una gestió econòmica que ha deixat les famílies a la cuneta.

Fins ara, Orbán era la pedra angular de la resistència dins la UE. Amb la seva capacitat de bloqueig per unanimitat i els seus vincles amb el Kremlin, s’havia convertit en un actor sistèmic que paralitzava decisions clau. Fins i tot filtracions recents sobre suposades reunions amb Vladímir Putin qüestionaven la seva lleialtat institucional.

La seva sortida neteja un obstacle diplomàtic i retorna Hongria a l’òrbita europeista. El  nou primer ministre ha deixat clar, des del primer moment, el seu compromís amb les institucions comunitàries i amb una política exterior alineada amb els valors democràtics.

La victòria hongaresa ressona més enllà de les fronteres magiars. A Itàlia, Giorgia Meloni ja ajusta el seu discurs davant la deriva de Donald Trump i el seu recent atac al papa Lleó XIV. Lluny de seguir la línia de Washington, la primera ministra italiana ha marcat distàncies públiques, conscient del descontentament ciutadà davant la guerra i de la seva pròpia necessitat de reconnectar amb l’electorat de centre.

Mentrestant, a Espanya, Vox afronta un doble desgast: la pèrdua del seu referent polític i financer a Budapest, i un conflicte intern que amenaça d’escindir els seus fundadors. El refrany popular ho resumeix: “Quan vegis les barbes del teu veí cremar, posa les teves a remullar”.

El factor decisiu del canvi a Hongria ha estat el vot jove: gairebé el 70% dels menors de 30 anys va donar suport a Magyar, especialment a les grans ciutats i nuclis urbans. Davant la maquinària de desinformació que l’extrema dreta desplega a les xarxes socials, la ciutadania hongaresa ha demostrat que l’experiència directa amb l’autoritarisme és un potent antídot; així ho han manifestat a les urnes.

El triomf del nou primer ministre no és només canviar un govern, sinó recuperar la confiança en la política com a eina de progrés col·lectiu.

La derrota d’Orbán no és el final de l’extrema dreta, però sí l’inici de la seva prova de resistència més gran. Europa té ara l’oportunitat de demostrar que la democràcia s’enforteix quan s’escolta les noves generacions, s’exigeix transparència i es prioritza l’interès comú per sobre dels pactes de conveniència. El camí no serà lineal, però la lliçó hongaresa ja està escrita: el futur no es conquereix amb murs, sinó amb urnes.