“Habemus Papam”

El 8 de maig de 2025, per la xemeneia que sobresurt del teulat de la Capella Sixtina, va sortir fum blanc. Va ascendir cap al cel per posar al corrent el Nostre Senyor i el comú dels mortals que Robert Francis Provost havia estat elegit Papa. “Habemus Papam”. Sintonitzant amb aquesta tradició catòlica, la plaça del Vaticà es va omplir de crits d’alegria i aplaudiments. L’investit Lleó XIV no va trigar a sortir al balcó i a repartir benediccions a tots els congregats. En el seu despatx del Palau Apostòlic es va posar a treballar de seguida, sobretot en aquells temes en què els papes no s’hi mullen gaire i, si ho fan, lleugerament per sobre dels turmells.

Quasi un any després, el fum ha tornat a pujar als cels i Lleó XIV ha sortit de nou a l’escenari, no per repartir benediccions, sinó per posicionar-se sobre la deriva en què estan caient els mandatari absolutistes d’aquest món. En aquesta ocasió el fum ha estat negre, ha sortit per la xemeneia de l’Orient Mitjà i ha estat provocat pels projectils que llancen aquells que es creuen amb dret a saltar-se totes les lleis i a endur-se per davant qui se’ls creui pel camí, incloses dones i infants. En aquesta segona fumata no només es va omplir la plaça del Vaticà de crits i aplaudiments, sinó també totes les places del món civilitzat, de creients i no creients, incloses les dels EUA i d’Israel.

El que ha fet Lleó XIV és complir amb la seva obligació, com a ésser humà i sobretot com a Papa d’una església catòlica que està bé que prediqui al desert, però que el mar també existeix i, si cal, cal mullar-se fins al coll. Per mullar-se fins al coll a Jesús el van crucificar al mont Calvari i, per assegurar-ne la mort, li van clavar una llança al costat. No desitjo que crucifiquin ningú, ni tan sols Trump, però, donades les estupideses i irreverències amb què s’està recreant, insisteixo que el millor seria internar-lo en un psiquiàtric. No veig cap inconvenient que a la llitera de sota l’acompanyi el seu amic Netanyahu.

L’“empalador” del moment, el que ha perdut l’oremus i va jugant vergonyosament amb imatges religioses, té el pontífex en el punt de mira, però la seva fanfarroneria covarda no anirà més enllà del pati de joc en què està acostumat a portar-nos. Des del món civilitzat, en què es troba el Papa i molts altres éssers humans, s’observa amb estupor el que està passant. Molts, inclòs el Papa, s’han pronunciat en contra d’aquesta barbàrie; espero que més aviat que tard aquests fets siguin jutjats pels tribunals de justícia nacionals i internacionals.

En la meva opinió, actualment, al podi de l’absolutisme hi ha Trump, Netanyahu i Putin, però n’hi ha d’altres que, tot i que mai no hi arribaran, aplaudeixen fanàtica i frenèticament els esmentats. Pel bé de la humanitat, alguns, com el liquidat Viktor Orbán, ja no són a la cursa i d’altres, de la mateixa mena, em fa pensar que alguna cosa estan canviant. Que Giorgia Meloni es posicioni en contra de la guerra i dels qui l’han provocada es mereix crits d’alegria i aplaudiments. Si Santiago Abascal segueix el mateix camí, crec que me n’aniré a la platja a prendre el sol una estona.