L'assassinat de Federico: incògnites i certeses

Pablo-Ignacio de Dalmases
Periodista i escriptor

Catalunyapress lorcadalmases
 

 

Sembla que va ser el 18 d'agost del 1936 quan es va produir a Víznar l'assassinat de Federico García Lorca, un crim gratuït, absurd i execrable que va privar la cultura espanyola d'un dels seus personatges més brillants i amb un futur més esperançador. Com que l'aniversari del luctuós fet sol donar peu a inacabables comentaris, suposicions i hipòtesis, perquè encara no han quedat prou clares totes les circumstàncies que van envoltar aquell succés, ens permetem aportar el nostre modest quart a espases sobre el particular.

 

Els historiadors que han investigat la vida de García Lorca coincideixen a afirmar que per aquelles dates l'il·lustre poeta i dramaturg hauria d'haver estat a Mèxic, on Margarita Xirgu havia iniciat una turné on li va proposar que l'acompanyés. Sembla que Federico va acceptar l'oferiment, però li va dir que es desplaçaria una mica més tard per raons personals que se suposen vinculades a haver volgut viatjar acompanyat de la parella. I és aquí on difereixen les fonts, perquè n'hi ha que indiquen que ho era l'estudiant d'Enginyeria i militant socialista Rafael Rodríguez Rapún, que no podia desplaçar-se amb la pressa necessària a causa dels seus exàmens, mentre que d'altres pensen en Juan Ramírez de Lucas , un adolescent manxec que hauria conegut un parell d'anys abans i que, sent menor d'edat, no hauria obtingut la imprescindible autorització paterna per sortir a l'estranger. Sigui per una o altra causa, si Federico acompanyava Xirgu l'hauria enxampat l'inici de la contesa molt lluny de Granada, per la qual cosa la seva vida hauria quedat amb tota seguretat fora de perill.

 

Però els fats no van ser propicis i Federico on va viatjar va anar a la ciutat de l'Alhambra i la bogeria d'aquells primers temps de la insurrecció el va convertir en víctima propiciatòria dels excessos. I és aquí quan convé fer alguna puntualització perquè l'alegre superficialitat amb què es parla i/o escriu de certs temes fa possible que s'incorri en errors palmaris. Vegem, és cert que va ser víctima dels que es van revoltar contra la legalitat republicana. Ara bé, n'hi ha que consideren que Federico va morir concretament a mans dels “feixistes”. Però, qui eren els feixistes? Si per això entenem tots els insurrectes, l'afirmació és errònia perquè n'hi va haver amb ideologies molt allunyades del que aleshores s'entenia per feixisme. Però si es refereix més concretament als militants de Falange Espanyola resulta, a més d'incorrecta, injusta, perquè va ser precisament a la casa familiar dels Rosers, acreditats falangistes, on Federico va trobar cordial hospitalitat i asil quan es va sentir perseguit i se'n va arrencar per gent que no tenien aquesta identitat política.

 

També es qualifica la seva mort com un “assassinat més del franquisme”, quan el cert és que Franco, la responsabilitat del qual en altres morts no entrem ara mateix a valorar (i em resulta impossible entendre les de personatges com Zugazagoitia, Cruz Salido, Peiró o Companys ), no va tenir ni art, ni part en què ens ocupa. En aquells regnes de taifes en què es van convertir les dues Espanyes a l'inici de la guerra civil, el sàtrapa que imperava a l'Andalusia insurrecta era l'atrabiliari Queipo de Llano i la impotència de Franco en aquells mesos i aquella zona era tan incapaç de evitar la mort del seu amic el general Campins.

 

Dit tot això, i qualsevol que hagués estat el/s responsable/s, semblarà sens dubte oportú aplicar a la mort de Federico la lapidària sentència atribuïda per Talleyrand a l'execució del duc d'Enghien: “va ser pitjor que un crim , va ser un error”.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH