Els costos de l’energia amenacen la viabilitat de la pime

Pep Garcia
Pep Garcia, economista, empresari, fundador i Director General de Maxchief Europe. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. MBA per l’IESE.

Catalunyapress opipg28s22

 

La setmana passada es va donar a conèixer l’estudi de la patronal catalana Pimec que alertava del risc de viabilitat en què es troben el 50% de les pimes catalanes per culpa de la gran escalada dels costos de l’energia iniciats a l’hivern de 2021 i agreujat per la crisi energètica provocada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. 

 

L’estudi de Pimec, que es basa en 614 respostes, ha arribat a la conclusió que, per una quarta part de les empreses catalanes, el pes de la despesa en energia sobre els ingressos ha passat del 5,5% al 15% actual, és a dir, s’ha triplicat. Per a la meitat de les empreses, el pes de l’energia ha passat del 2% el 2021 al 4,7%, el que vol dir un increment del 135%. 

 

Continuant amb aquest mateix informe, només el 50% de les empreses poden repercutir l’increment de despeses de l’energia en els preus dels seus productes, mentre que el 42% no ho poden fer a causa de les condicions del mercat, el que provoca una greu erosió dels seus marges. 

Les dades de l’estudi elaborat per la patronal catalana també posa de manifest que el 30% de les empreses reconeix haver reduït o parat la producció en algun moment a causa de les pèrdues que les ocasionaven els increments dels costos energètics. 

 

Segons els responsables de Pimec, l’efecte d’aquest increment de costos energètics ha perjudicat el marge de les pimes de tal manera que la meitat de les pimes catalanes estan en risc d’entrar en pèrdues. A tot això, hem d’afegir que moltes pimes ja han arribat a aquesta situació amb una estructura financera molt debilitada pels efectes de la pandèmia, per consegüent, els elevats costos de l’energia provoquen que el 25% de les empreses poden tenir problemes de viabilitat, la qual cosa podria posar en risc 480.000 llocs de treball

 

I és que, si no es troba la via per contenir ràpidament els costos energètics Europa, la indústria europea s’enfrontarà a problemes seriosos de competitivitat i més quan el cost dels nolis marítims s’estan normalitzant després de l’enorme pujada que van experimentar a partir del primer trimestre de 2021 per les distorsions de la cadena logística provocades per la Covid-19. Amb els preus dels nolis més baixos, i amb els costos energètics disparats a Europa, es farà difícil que els nostres productes industrials puguin competir amb els productes fabricats en altres continents. Un aspecte clau que hem de tenir en compte és que la debilitat de l’euro juga a favor de millorar la competitivitat dels productes europeus en mercats on predomina el dòlar, si bé l’enorme debilitat de l’euro respecte al dòlar és, a la vegada, un element que motiva l’encariment de l’energia, donat que la majoria de contractes energètics estan denominats en dòlars

 

Si anem als orígens de la problemàtica podem afirmar que la política energètica d’Europa ha estat bastant miop als últims anys. Alemanya, que ha estat el motor econòmic i industrial del continent, ha basat el seu èxit econòmic de les darreres dècades en la competitivitat de la seva indústria i la seva capacitat exportadora. En aquest model d’èxit, a més del sòlid desenvolupament tecnològic, ha estat clau la importació d’energia a preus baixos. I, concretament, en una compra massiva de gas rus barat. Però com és sabut, l’acord que Alemanya té amb Rússia s’ha dinamitat per la guerra d’Ucraïna. Un acord que va portar a la construcció de dos gasoductes, el Nord Stream 1 i el Nord Stream 2. Aquest model energètic d’extrema dependència del gas rus no va ser mai posat en dubte per la resta de països europeus. 

 

Ara la Unió Europea s’enfronta a grans reptes en el camp energètic, uns són a curt termini, i d’altres tenen a veure amb assegurar el subministrament d’energia per l’hivern continental. Altres reptes són de caràcter més estructural i tenen a veure amb la doble transició energètica necessària que, d’una banda, han d’acabar amb la dependència del gas rus i, per altra banda, pel trànsit a la generació d’energia de fonts netes i sostenibles. 

 

La preocupació per la falta de subministrament i consegüent encariment dels preus de l’energia és màxima a Europa. L’Agència Europea de Reguladors de l’Energia s’ha posat a treballar amb el propòsit de prendre mesures per limitar el topall màxim de preus de l’electricitat. L’objectiu és limitar la freqüència dels augments automàtics de preus màxims canviant els mecanismes de regulació del mateix mercat. El topall màxim va passar dels 3.000 euros MWh al maig als 5.000 euros actuals pels pics de França i països bàltics. Europa tindrà un dur treball per racionalitzar el mercat de l’energia i acabar amb les pràctiques rígides i monopolístiques del sector. 

 

La Unió Europea va anunciar fa pocs dies un impost per gravar els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques que produeixen electricitat a baix cost, a partir de renovables o d’energia nuclear. La presidenta de la Comissió, Von der Leyen, va argumentar aquest impost dient que no és justificable obtenir uns beneficis rècord aprofitant la guerra i a costa dels consumidors. Cal recordar que, en el passat mes de juliol, el Govern d’Espanya ja havia anunciat l’aplicació d’un impost temporal sobre els beneficis de les companyies energètiques. 

 

El passat 15 de juny va entrar en vigor a Espanya, el nomenat “mecanisme ibèric” que limitava el preu del gas per la generació elèctrica i intentava desacoblar els preus del gas de l’electricitat. Si bé aquesta mesura és positiva, segons els experts, és insuficient per controlar les pressions alcistes en els preus de l’energia. 

 

Un altre paquet de mesures que han impulsat la Unió Europea i el mateix Govern d’Espanya han estat les orientades a baixar el consum energètic i estalviar energia en els establiments i espais públics.

 

Amb l’objectiu d’abaratir temporalment la factura del gas, el passat dimarts 20, el Govern d’Espanya va aprovar a través d’un Decret Llei la rebaixa de l’IVA del 21% al 5% en la factura del gas natural per empreses i particulars fins a final d’any

 

Com hem vist fins ara, tant a la Unió Europea com als governs dels diferents països s’han posat mans a l’obra per prendre mesures per suavitzar els efectes del traumàtic increment continuat dels preus de l’energia. Encara, a opinió dels experts, no seran suficient per a evitar els greus impactes negatius que estan causant a l’economia. 

 

Les conclusions de l’estudi de Pimec, que citàvem al principi, són molt preocupants. El risc de supervivència per a moltes empreses és real i els governs han d’entendre aquesta situació d’emergència i prendre mesures ràpides i valentes. S’ha d’intervenir de formar efectiva en els mercats energètics per contenir el preu de l’energia a uns nivells assumibles per les empreses. 

 

Si les empreses es veuen obligades a reduir la seva producció perquè no és rendible amb els actuals costos de l’energia o, senzillament, es veuen abocades a tancar per problemes financers motivats per l’erosió dels seus marges, l’efecte serà molt negatiu i amplificarà la desacceleració de l’economia. Això no faria més que complicar més la difícil situació econòmica, profundament influïda pels greus efectes d’una inflació elevada i accelerada. 

 

Si bé hem dit que necessitem solucions urgents, no podem oblidar que estem en una greu situació de canvi climàtic. Molt abans de l’inici de la crisi energètica, ja existia un acord perquè Europa es posés mans a l’obra per a garantir la transició energètica cap a les energies netes, verdes i renovables, imprescindibles per la viabilitat futura del planeta. Així doncs, la Unió Europea farà bé en destinar, prioritàriament, recursos dels UE Next Generation per accelerar al màxim la imprescindible transició energètica. 

 

Les solucions no són fàcils, però no hi ha tems a perdre. L’hivern està a tocar a Europa i moltes empreses no podran aguantar per molt de temps aquests costos energètics. És hora de prendre decisions polítiques, valents, ràpides i contundents. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH