La necessitat d'innovació a l'empresa espanyola

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

Catalunyapress opiempreses
Foto: Europa Press

 

L'empresa espanyola encara té un marge important per augmentar els beneficis derivats de l'adopció de tecnologies digitals, i per fer-les servir en la creació de nous models de negoci i nous productes de gran valor afegit. La digitalització permet, a més a més, optimitzar els processos de l'organització, conèixer millor els mercats i les preferències del consumidor, i establir una relació directa amb el públic objectiu -sense necessitat d'intermediació-, personalitzant l'oferta del producte o servei.

 

El Fòrum Econòmic Mundial parla de cultura digital per fer referència a la capacitat de les empreses per utilitzar les dades i les eines digitals per afavorir la innovació de negoci i la visió centrada en el client. D'aquesta manera, la cultura digital estaria suportada sobre quatre pilars: la col·laboració, tant dins de l'organització com amb els agents de l'ecosistema a què pertany (clients, proveïdors, grups d'interès, administració), l'enfocament basat en dades per guiar la presa de decisions, l'orientació al client i, finalment, la innovació continuada de processos i productes. Tot plegat reforça el compromís social de l'empresa, la governança i la seva aposta per la sostenibilitat mediambiental.

 

L'OCDE assenyala que les empreses espanyoles tenen una relativa alta taxa d'adopció de tecnologia –si bé hi ha una bretxa important en funció de la mida–, però no estan aprofitant al màxim les oportunitats que ofereix la digitalització per innovar processos i productes o serveis.

 

Les dades de l'OCDE posen en evidència que el percentatge d'empreses innovadores a Espanya és comparativament baix –al voltant del 37%–, i que la proporció de companyies que van dur a terme activitats innovadores –implementació d'R+D, equips o programari que ha suposat innovació de producte o de processos-, durant el període considerat del 2014 al 2016, és la menor xifra de la llista dels països considerats, tot just un 17%. Addicionalment, s'observa, en els dos aspectes considerats, una bretxa important entre les grans empreses i les petites.

 

Finalment, la manca de vocació innovadora queda igualment palesa en analitzar el capital intangible, com són les patents. L'indicador nombre de patents per volum de PIB , calculat l'any 2017, al nostre país suposa un 0,31, xifra extremadament baixa, si la comparem amb la d'Itàlia (0,9), Bèlgica (1,19) o la mitjana de les nacions de l'OCDE (2,43). El percentatge de patents relacionades amb les tecnologies de la informació i les comunicacions és a Espanya 8,6%, i la llista liderada per Irlanda (51,4%), Suècia (44,1%) i Finlàndia (33,8%) , mentre que el valor mitjà OCDE se situa en 32,1%.

 

Aquesta manca dinnovació en el nostre teixit empresarial és en part la responsable de la baixa productivitat que presenta, dacord amb lOCDE. Espanya enfronta dos problemes: el pràcticament estancament de la productivitat en les dues darreres dècades, i l'alta dispersió de la productivitat en funció de la mida corporativa, que implica que les empreses més petites no tenen els incentius o la capacitat per adoptar bones pràctiques en innovació tecnològica que millorin el rendiment en termes de productivitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH