Mundial 2022: No hem après res en 88 anys

Purificació González

Llorando

L'inici del Mundial de Qatar, on la vulneració dels drets humans és sistemàtica, no és el primer on la FIFA mirà cap a un altre costat.

 

Fa vuitanta-vuit anys a l’estadi batejat amb el nom del Partit Nacional Feixista,  el 10 de juny de 1934, Itàlia i Txecoslovàquia es van enfrontar en la final de la segona edició de la Copa del món de futbol.  Aquell partit el va presidir a la llotja d'honor de l'estadi, Benito Mussolini, i va ser aclamat pels més de 50.000 espectadors. Aquesta Copa Mundial de 1934 va ser utilitzada segons els historiadors pel dictador Mussolini des d'un punt de vista propagandístic i nacionalista, amb l'objectiu de vendre a l'exterior els assoliments i ideals del feixisme italià.

 

Tot i estar sobre avís de les conseqüències polítiques la FIFA va preferir obviar-les i va designar fer la Copa del món de 1934 a la Itàlia de Mussolini amb el vistiplau del francès, Jules Rimet,  president de la federació internacional llavors.

 

Rimet no es va tallar res i va lloar " La federació italiana i el seu equip nacional han donat aquest exemple i aquesta lliçó organitzant i guanyant el Mundial de 1934. Els felicito i admiro la seva fe, capaç de desenvolupar aquestes virtuts".  Cal recordar que Rimet va configurar l'estructura actual de la FIFA, creant la Copa Mundial de Futbol i definint l'ambiciosa mecànica que incloïa la rotació dels països amfitrions, la creació d'un sistema d'eliminatòries i la periodicitat de quatre anys que el caracteritza. 

 

I si fem memòria Mussolini va pressionar als càrrecs directius de l'esport nacional, com el seleccionador Vittorio Pozzo i als seus futbolistes perquè conquistessin el títol.  Itàlia volia assegurar-se l'èxit en el seu Mundial fins i tot abans de la seva concessió, quan en 1931 va autoritzar l'arribada de sud-americans amb ascendència italiana (oriundi) com els argentins Luis Monti, Attilio Demaría, Enrique Guaita i Raimundo Orsi, i del brasiler Anfilogino Guarisi, que després van ser nacionalitzats.​ El comitè organitzador tampoc va escatimar en despeses, en assignar un pressupost de 3,5 milions de lires i fins a vuit seus amb estadis nous o reformats per a l'ocasió: Bolonya, Florència, Gènova, Milà, Nàpols, Roma (seu de la final), Torí i Trieste.

 

Una història que es pot tornar a repetir donat que aquest mateix dissabte Gianni Infantino, el suís, president de la FIFA, ha ressaltat  un dia abans de l'inici del Mundial de 2022, els avenços experimentats "els últims anys a Qatar en drets humans i socials" i ha denunciat, llegeixen bé, la que considera "una doble moral existent a occident" i per això ha afegit que  “Europa hauria de demanar perdó pels últims 300 anys abans de donar lliçons morals”. Perquè clar ell LA MORAL té boníssima. Oi?.

 

La permissivitat de la FIFA amb el règim italià de 1934 va ser tal que fins i tot el màxim dirigent d’aquest organisme va afirmar que, durant la celebració del Mundial, havia "tingut la impressió que el president de la FIFA era Mussolini".I és quelcom diferent del que ocorre ara 88 anys després amb el règim qatarí?. 

 

A la FIFA li és igual la democràcia. El Mundial de Qatar és el "Mundial de la vergonya". Perquè entre altres qüestions l'elecció d'aquesta seu va estar esquitxada des del principi per una possible corrupció entre els membres de la FIFA amb capacitat d'elecció . El mitjà britànic Sunday Times va publicar que Mohammad bin Hammam, antic president de la Confederació Asiàtica de Futbol, va fer pagaments secrets als funcionaris de la FIFA en el període previ a la votació. Tot i això, Qatar va aconseguir sortir airosa de totes les acusacions i quedar-se amb la celebració del campionat.

 

Què el Mundial vagi bé per aquells a qui tant els fa els drets aliens, després que tornin a casa satisfets de si mateixos i la vergonya els acompanyi i els persegueix la resta de la seva vida. Perquè seran recordats com aquells que sí van acceptar jugar a Qatar.  Ja que sembla que no hem après res en 88 anys.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH