Reunió per estudiar l'aplicació de l'amnistia als 'Jordis', Forcadell, Rull i Forn per 'desordres públics'

Els magistrats del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar el 'procés' es reuniran aquest dimecres per debatre si cal aplicar la Llei d'Amnistia als condemnats en aquesta causa per desordres públics; és a dir, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn. En tenir totes les penes extingides, el tribunal estudiarà si escau o no esborrar els seus antecedents penals.

Fonts jurídiques consultades per Europa Press confirmen que els magistrats deliberaran després d'haver-se pronunciat l'1 de juliol passat sobre l'aplicació de l'amnistia als condemnats per malversació i desobediència: l'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull .

En els seus casos, el tribunal va rebutjar amnistiar la malversació, però va veure amnistiable la desobediència. Tot i això, davant els dubtes que té sobre la legalitat de la llei d'amnistia, va donar 10 dies a defenses i acusacions perquè es pronunciessin sobre si veien pertinent consultar el Tribunal Constitucionalitat per la redacció de la norma sobre la desobediència.

Així, queda pendent que el Suprem resolgui sobre l'aplicabilitat o no de la llei d'amnistia a la resta de líders independentistes, que estan condemnats per desordres públics, alguns amb penes ja extintes. Aquest assumpte l'abordaran a la reunió d'aquest dimecres.

En el cas de Sànchez i Cuixart, tots dos van ser condemnats a 9 anys de presó i inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, el Govern va perdonar les penes de presó i el 2023 el Suprem va revisar els seus casos per la reforma penal que va derogar la sedició. Finalment els va substituir aquest delicte pel de desordres públics, cosa que va extingir les seves inhabilitacions.

Forcadell, Rull i Forn van ser condemnats a penes de fins a 11 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Ells també es van veure beneficiats per un indult del Govern i, després de la reforma del Codi Penal, el Suprem els va canviar el delicte de sedició pel de desordres públics, i per això també es van extingir les penes d'inhabilitació.

VILA, BORRÁS I MUNDÓ

Fonts jurídiques consultades per Europa Press necessiten que dimecres el tribunal també abordarà els casos dels exconsellers Santi Vila, Meritxell Borrás i Carles Mundó, que van ser condemnats per desobediència a penes de multa i d'inhabilitació el 2019.

Els seus casos no han canviat des de llavors, atès que en no tenir penes de presó no van ser premiats amb indults del Govern i que, després de la reforma penal que va derogar la sedició, tampoc no se'n van veure afectades les condemnes.

Les mateixes fonts indiquen que el previsible és que el tribunal, com va fer en analitzar l'aplicabilitat de l'amnistia a la desobediència de la resta de condemnats del 'procés', doni termini a defenses i acusacions perquè es pronunciïn sobre si veuen pertinent consultar al Tribunal Constitucional.

UN EXALCALDE DE SABADELL I DIVERSOS MANIFESTANTS

Al marge, el Suprem té reservat en agenda també la deliberació sobre si aplica l'amnistia en sis casos relatius a delictes de desobediència i desordres públics emmarcats al 'procés', inclosos el de l'exconsellera Meritxell Serret, o el dels membres de la Taula del Parlament de Carme Forcadell o Roger Torrent.

Les fonts consultades necessiten que es tracta de procediments que estan en mans del Suprem perquè van arribar via recurs de cassació i que ara, després de l'entrada en vigor de la llei que exonera una dècada del procés, s'estudiarà si és pertinent o no amnistiar-los en aquests casos.

Els magistrats revisaran si escau aplicar l'amnistia al cas de l'exconsellera d'Acció Exterior de la Generalitat Meritxell Serret, condemnada per desobediència en participar en l'organització i la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 mentre era a la Conselleria d'Agricultura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar un any d?inhabilitació i multa de 12.000 euros.

El tribunal, alhora, revisarà si amnistia els quatre membres que integraven la Mesa del Parlament el 2017 sota la presidència de Carme Forcadell: Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, i Ramona Buffet. Tots van ser condemnats per un delicte de desobediència a multa de 1.200 euros i quatre mesos d?inhabilitació.

A més, advocarà el cas de quatre membres més de la Mesa del Parlament: Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Tots quatre van ser absolts del delicte de desobediència que els atribuïa la Fiscalia per admetre a tràmit propostes de resolució a favor de la independència de Catalunya.

Deliberarà també sobre el cas de l'exalcalde de Sabadell Matíes Secarrant (de Crida per Sabadell), condemnat en primera instància a pena de multa per un delicte de desobediència greu en no haver impedit el referèndum de l'1-O.

I analitzarà el cas d'un jove que va participar a les manifestacions contra la sentència del 'procés' a l'octubre del 2019. L'Audiència Provincial de Barcelona el va condemnar a 4 anys i 1 mes de presó, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC ) rebaixo la pena a 1 any i 6 mesos en revocar el delicte d'atemptat contra l'autoritat i deixar només el de desordres públics agreujats.

Finalment, estudiarà si aplica l'amnistia a dos manifestants que van ser condemnats per desordres públics agreujats.