Anàlisi de l'aplicació de la Llei d'Amnistia a Catalunya

Aquest diumenge s'acompleix dos meses des de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia

|
Europapress 5492193 decenas personas protestan manifestacion scc contra amnistia octubre 2023 1600 1067
L'aplicació de la Llei d'Amnístia està anant lenta/ Foto d'Arxiu

 

Segons les dades d' Alerta Solidària, tan sols s’han amnistiat el 25% dels casos que consideren que entren en el marc d’aplicació que defineix la llei.

PROP DE 700 PERSONES ESPEREN SER AMNÍSTIADAS


Alerta Solidària va comptabilitzar inicialment 419 persones afectades per un cas penal relacionat amb el procés d’independència que haurien de ser amnistiades, una xifra que Òmnium Cultural elevava a 697. Pero en aquests primers dos mesos s’han amnistiat 105 persones, i s’ha denegat l’aplicació de l’amnistia a 39. 

A més, en 71 casos la decisió final s’ha derivat a un altre tribunal, com el Tribunal Constitucional espanyol i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

ELS MÉS BENEFICIATS HAN ESTAT ELS COSOS POLICÍACS

Segons Alerta Solidaria el  col·lectiu que més s’ha beneficiat de la llei d’amnistia sigui el dels cossos policíacs, perquè s’han amnistiat 51 agents de policia. El jutge d’instrucció 7 de Barcelona va considerar que cap d’aquests policies no era acusat d’unes lesions prou greus per a ser excloses de l’amnistia. També es van amnistiar el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnat per haver fet d’escorta a Carles Puigdemont, i 4 agents dels Mossos d’Esquadra investigats per delictes contra la integritat moral i lesions en la detenció de dos joves de Parets del Vallès detinguts i empresonats durant catorze dies arran de les protestes contra la sentència.

També han estat amnistiats manifestants com Oleksandr S., el condemnat amb la pena més alta per les protestes contra la sentència del 2019: set anys i mig de presó; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou; Carla Costa, condemnada a un any de presó pel tall de les vies del tren i del TGV de Girona el dia que va sortir la sentència contra el procés; i la Xènia, detinguda i empresonada durant unes setmanes per les protestes contra la sentència i que no va arribar a ser jutjada. També es van amnistiar els qui són coneguts com els tres de Granollers, tres joves condemnats a tres anys de presó cadascun per les protestes en una manifestació pel tercer aniversari del Primer d’Octubre, el 2020. En total, en aquests dos mesos han amnistiat 45 manifestants.

LA LLEI HA PARALITZAT INVESTIGACIONS EN CURS

La llei d’amnistia ha servit per a aixecar la condemna o les investigacions en curs a 9 polítics o càrrecs públics com l’ex-conseller d’Interior Miquel Buch, condemnat amb el sergent Escolà per haver posat escorta a Puigdemont. També Marta Felip, ex-batllessa de Figueres, amnistiada abans d’haver estat jutjada i tot, acusada d’haver promogut l’obertura de col·legis electorals pel Primer d’Octubre; i Jordi Pesarrodona, ex-regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), condemnat per desobediència per haver participat en el referèndum. El secretari municipal d’Hostalric (Selva) condemnat per haver sancionat una dona que arrencava llaços grocs i pancartes independentistes de la vila. Originalment, també eren encausats l’ex-batlle Antoni Frias i tres regidors de l’equip de govern, però tots quatre polítics van carregar la responsabilitat en el funcionari perquè va ser ell qui va redactar i tramitar l’expedient sancionador. Ell fou l’únic condemnat, a una pena de nou anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació.

39 PETICIONS D'AMNISTIA HAN ESTAT DENEGADES

A banda de les admeses hi ha hagut 39 que s’han denegades i corresponen a polítics i càrrecs públics, 23 en total. Segurament el cas més conegut és la negativa del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d’amnistiar el president Carles Puigdemont, l’ex-vice-president Oriol Junqueras i els ex-consellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació. 

Tampoc no s’ha amnistiat Puigdemont en la investigació per la suposada trama russa que s’ha anomenat cas Vólkhov i que dirigeix el jutge Joaquín Aguirre. A més de Puigdemont, en les múltiples peces que Aguirre ha obert d’aquest cas també s’hi investiguen un bon grapat de persones, com ara Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradelles, Elsa Artadi, Carles Porta, Francesc de Dalmases, Aleksandr Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals, Zeus Borrell, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Xavier Vinyals. 

Els altres 16 casos de denegacions de l’amnistia corresponen a manifestants que els tribunals han considerat que resten fora de les circumstàncies establertes per la llei, com ara els 8 veïns del Raval de Barcelona jutjats per una protesta contra Vox, que estan pendents de sentència. Tampoc no han amnistiat 5 persones per una acció contra una bandera espanyola, una altra per una protesta contra Vox ni una altra per un enfrontament amb dos ultradretans un 12 d’octubre. A més, també s’ha denegat l’amnistia a Abel Mora, un militant anarquista que compleix una condemna de tres anys i nou mesos de presó per haver estat implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyoles al metro de Barcelona el 10 de novembre de 2018.

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HAURÀ D'ESTUDIAR L'APLICACIÓ DE LA LLEI EN 71 CASOS 

Són els casos en què han proposat d’enviar el debat sobre l’aplicació de l’amnistia al Tribunal Constitucional espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons les dades d’Alerta Solidària, això ha passat en 71 ocasions.

En 56 d’aquests casos, els possibles beneficiaris de l’amnistia eren polítics o càrrecs públics, com ara la trentena d’ex-alts càrrecs del govern i empresaris encausats per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre, processats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va agrupar les causes judicials del president Quim Torra, l’ex-secretari de la mesa del parlament Pau Juvillà i l’ex-conseller Bernat Solé, tots condemnats per desobediència en casos diferents, i va proposar d’enviar-les al Constitucional perquè, si bé reconeix que, segons la llei, les causes haurien d’arxivar-se, dubta que la llei sigui constitucional. A més, en el cas de Torra, també va proposar d’enviar el cas al TJUE.

Exactament, la mateixa decisió que el TSJC va prendre pocs dies després amb els casos que afecten els dirigents d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó –acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre– i Natàlia Garriga, acusada de desobediència. Considera que són dins l’àmbit d’aplicació de la llei d’amnistia, però dubta que la llei sigui constitucional o que encaixi en l’àmbit judicial europeu. El mateix argument que va fer servir el Suprem amb el cas de Maties Serracant, ex-batlle de Sabadell condemnat per desobediència per haver facilitat la votació del Primer d’Octubre.

I encara més, el Suprem va aprofitar que tenia en poder seu els casos de dos condemnats per les protestes contra la sentència del procés a Barcelona i Girona perquè havien presentat recursos per a dur la llei d’amnistia al Constitucional, amb l’argument que la norma vulnera uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei. Són dos dels 15 manifestants en què també es compten els investigats en l’operació Judes: David Budria, Clara Borrero, Xavier Buigas, Alexis Codina, Edu Garzón, Ferran Jolis, Jordi Ros, Germinal Tomàs, Esther Canet, Sonia Pascual, Queralt Casoliva i Rafael Delgado. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA