Cinc anys després de la sentència del 'procés': tots els condemnats estan indultats i els líders pendents de l'amnistia

La denominada sentència del 'procés', per la qual el Tribunal Suprem (TS) va condemnar l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i tres exconsellers més per sedició i malversació, compleix cinc anys aquest dilluns, amb tots en llibertat després dels indults del 2021, amb les condemnes modificades per la derogació de la sedició i amb la mirada posada en l'aplicació d'una amnistia que perdona una dècada del procés independentista català.

Set magistrats de la Sala Penal, amb Manuel Marchena com a president, van dictar la resolució de gairebé 500 pàgines després de quatre mesos de judici i 52 sessions en què van escoltar els 12 acusats, 422 testimonis --entre polítics, guàrdies civils, policies , mossos, visitants internacionals i votants-- i una dotzena de pèrits.

El judici, que va ser televisat, es va estendre des del 12 de febrer fins al 12 de juny del 2019 i va girar al voltant del grau de violència del 'procés': Va ser sedició o rebel·lió? La Fiscalia va apostar per la segona opció i va arribar a parlar de "cop d'Estat". L'Advocacia de l'Estat, que al principi va abraçar aquesta tesi, finalment va desistir i es va agafar a la sedició. Vox, com a acusació popular, es va quedar amb la rebel·lió.

Junqueras, que va estar a la presó provisional durant el judici com a vuit processats més, va ser el primer a declarar. Ho va fer el 14 de febrer i es va negar a contestar la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el Vox; només va respondre el seu advocat, en castellà. Va subratllar que estava en un "judici polític" que li causava "indefensió", va defensar la legalitat del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i va assegurar que no hi va haver alçaments violents.

L'últim dia del judici, Junqueras va fer servir el seu dret a l'última paraula per convidar el tribunal a tornar la qüestió del conflicte català a la "política (...), al terreny de la negociació, el diàleg i l'acord". I va assegurar que continuaria treballant per "contribuir", "a través del judici de les urnes, a promoure la democràcia, la convivència i el bé comú".

Quatre mesos després del "vist per a sentència", el 14 d'octubre del 2019, va arribar la sentència. El tribunal, per unanimitat, va descartar la rebel·lió i va confirmar la sedició.

El TS va condemnar Junqueras a 13 anys de presó i inhabilitació. Als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa els va imposar penes de 12 anys de presó i inhabilitació. En tots quatre casos, va aplicar el delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació agreujat.

Per part seva, va condemnar per sedició a: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a 11 anys i mig de presó i inhabilitació; els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a 10 anys i mig de presó i inhabilitació; ia l'expresident d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sánchez ia l'exlíder d'Òmnium Jordi Cuixart, a 9 anys de presó i d'inhabilitació.

Per desobediència va condemnar els exconsellers Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Els va imposar una multa de 60.000 euros i una inhabilitació d'un any i vuit mesos.

El Suprem va donar per provada l'existència de violència, però va concloure que no n'hi havia prou amb mers "episodis" per fixar que va ser rebel·lió.

Els magistrats van explicar que era necessari un risc "real" de la declaració d'independència "i no un simple somieig" o "un artificiós enganyós creat per mobilitzar uns ciutadans que van creure estar assistint a l'acte històric de fundació de la república catalana i, a realitat, havien estat anomenats" com a part d'una estratègia de "pressió política que els acusats pretenien exercir sobre el Govern".

Aquell mateix dia, arran de la sentència, l'instructor del 'procés' va dictar l'euroordre contra l'expresident català Carles Puigdemont --que continua fugat-- per delictes de sedició i malversació.

La decisió del 'procés' va ser rebut amb protestes convocades per Òmnium Cultural i ANC que van portar els antiavalots dels Mossos a protegir la zona de la Delegació del Govern a Catalunya.

Aquest dia també es van registrar disturbis presumptament orquestrats per 'Tsunami Democràtic' a l'aeroport del Prat. Aquests fets es van investigar a l'Audiència Nacional fins al juliol del 2024, quan el jutge Manuel García Castelló va arxivar la causa perquè la Sala Penal va invalidar totes les diligències d'investigació acordades des del juliol del 2021, en haver-se prorrogat el termini d'instrucció fora de temps. .

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, i una desena de persones més van estar imputats per terrorisme. El Suprem fins i tot va obrir causa a Puigdemont, però la va tancar després de l?arxiu al?Audiència Nacional.

Junqueras i els altres vuit condemnats a penes de presó van començar a sortir a treballar el 2020, ja que se'ls va computar el temps que van passar a la presó preventiva des del 2017. El 22 de juny del 2021, el Govern els va concedir l'indult.

La llavors ministra d'Hisenda i portaveu de l'Executiu, María Jesús Montero, ha explicat que era una "mesura de gràcia" recollida a la Constitució. Va defensar que els indults eren d'"utilitat pública" i servirien per "afavorir" el diàleg, la convivència i el retrobament entre Catalunya i la resta d'Espanya.

L'endemà, els nou condemnats van sortir de la presó; set d'ells ho van fer sostenint una pancarta que deia "Freedom for Catalonia" --"Llibertat per a Catalunya"-- a les portes de la presó de Lledoners, on van ser rebuts per simpatitzants al crit d'"independència". Tot i que l'indult va perdonar les penes de presó, van quedar vigents les seves inhabilitacions.

Un any i mig després, el 12 de gener del 2023, un canvi legislatiu va alterar la situació penal dels condemnats del 'procés'. L?entrada en vigor d?una reforma impulsada pel Govern i ERC va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de malversació. Un mes després, el Suprem va haver de revisar la sentència del 'procés'.

Els mateixos vuit magistrats del judici van acordar condemnar Junqueras per un delicte de desobediència --per substituir la sedició-- en concurs real amb malversació agreujada. I van mantenir la pena de 13 anys d'inhabilitació que tenia, per la qual cosa no pot aspirar cap càrrec públic fins al 2031.

El TS va defensar no rebaixar la malversació agreujada perquè considera que "mai es podrà entendre que es va tractar d'una actuació absent d'ànim de lucre".

En el cas de Sànchez i Cuixart, va canviar la sedició per desordres públics. I per a Forcadell, Rull i Forn va optar per la desobediència. Aquestes modificacions van comportar l'extinció total de les penes d'inhabilitació.

Després d'aquesta revisió, un altre canvi legislatiu va entrar a l'escenari. Abans d'acabar el 2023, el PSOE va presentar davant del Congrés una iniciativa per amnistiar el 'procés'. Després de mesos de negociacions i revisions, la llei va sortir de les Corts Generals el 30 de maig del 2024. L'11 de juny va entrar en vigor.

Des de llavors més de 100 persones han estat amnistiades. La llista no inclou els condemnats del 'procés', atès que el Suprem va concloure que no se'ls pot amnistiar la malversació perquè en els seus casos "va mesurar un benefici personal de caràcter patrimonial".

Al marge, el Suprem va consultar el Tribunal Constitucional (TC) pel cas de dos manifestants condemnats per desordres públics. Els magistrats van dir que tenen l'"absoluta convicció" que la norma vulnera "almenys" el dret d'igualtat i el principi de seguretat jurídica.

En total, el TC té sobre la taula aquesta qüestió d'inconstitucionalitat i tres més, a més de 16 recursos; tots sobre la llei d´amnistia. El Suprem ja ha dit que si la cort de garanties veu amnistiable la malversació, no descarta consultar el TJUE.