Artur Mas anuncia una "querella criminal" contra els responsables de la 'Operació Catalunya'

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha anunciat aquest dilluns al Congrés que té "decidit" presentar una "querella criminal" contra "totes les persones" que ell considera que van estar implicades en l’anomenada 'Operació Catalunya', que ha atribuït al govern del PP i el començament de la qual situa l’any 2012, així com en l’espionatge a polítics independentistes amb el programa 'Pegasus'.

Així ho ha declarat l’exdirigent de Convergència, precedent de Junts, a l’inici de la seva compareixença davant la comissió d’investigació sobre les clavegueres de l’Estat, que tracta aquests dos assumptes, dels quals s’ha presentat com a víctima.

"Alguns vam sortir perjudicats, però això no és el més important. El més rellevant és que la democràcia espanyola, com a conseqüència de l’opressió a Catalunya i del 'cas Pegasus' d’espionatge massiu, va quedar afectada", ha indicat, per justificar que té "l’obligació política" d’iniciar accions legals perquè es pugui investigar aquesta qüestió.

Mas ha fet referència a un informe de Citizen Lab que, segons ha remarcat, demostra que va ser "objecte d’un espionatge sistemàtic i permanent durant cinc anys". "Segons aquests experts, vaig ser la persona de l’Estat espanyol que va rebre un càstig més dur des del punt de vista de l’espionatge il·legal, i dic il·legal perquè en el meu cas no hi havia cap autorització judicial", ha subratllat.

FALTA UNA INVESTIGACIÓ JUDICIAL

En aquest context, ha exigit saber com se’l va poder espiar, qui ho va fer, i quin ús es va fer de la informació que hi havia al seu telèfon mòbil. "Si ningú pot respondre aquestes preguntes, llavors la pregunta és: Aquest tipus de casos no mereixen ser investigats? No mereixen una investigació en l’àmbit judicial?", ha plantejat.

Mas ha celebrat que, almenys, el Congrés hagi obert investigacions al respecte, però ha insistit que cal "fer un pas més" i que les conclusions de la comissió d’investigació tinguin "conseqüències judicials" i puguin contribuir a "millorar la salut democràtica de l’Estat espanyol" i a "restaurar la confiança de la ciutadania en el sistema".

"Perquè tot això està completament a les fosques —ha insistit—. Afortunadament se’n parla al Congrés, però no hi ha cap procediment judicial per esclarir la veritat", ha assenyalat.

Al seu parer, "costa de creure" que l’aleshores vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que tenia sota la seva responsabilitat el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), no sabés res d’aquest espionatge, tot i que tampoc no té proves que estigués implicada.

COSTA DE CREURE QUE SORAYA NO EN SABÉS RES

"Qui podia autoritzar l’ús del programa Pegasus per accedir 32 vegades al mòbil de qui en aquell moment era, les primeres vegades, president de la Generalitat de Catalunya, sense cobertura judicial? I tots sabem que aquest programa només es ven als Estats i que, dins l’Estat espanyol, només hi podien tenir accés la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el CNI", ha remarcat.

Preguntat sobre si el seu pla és presentar una querella criminal contra els responsables de l’‘Operació Catalunya’ i una altra contra els de l’espionatge amb Pegasus o fusionar tots dos assumptes, Mas ha indicat que farà el que li recomanin els seus advocats, tot i que ha deixat clar que ambdues qüestions "van agafades de la mà". "Una cosa suma amb l’altra; imagino que l’espionatge també servia per obtenir una informació que després s’utilitzava", ha afegit.