Catalunya aposta per l'aigua regenerada i dessalinitzada per garantir el 70% del subministrament en 2029

Davant un context climàtic cada vegada més extrem, amb sequeres prolongades i pluges imprevisibles, la Generalitat de Catalunya ha activat una estratègia ambiciosa per a garantir el subministrament d'aigua sense dependre de la meteorologia. L'objectiu: que en 2029, el 70% dels recursos hídrics provingui de fonts no convencionals com la regeneració d'aigua residual, la dessalinització de l'aigua marina, una xarxa més eficient i un major aprofitament del riu Besòs.

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha confirmat que aquest pla respon també a les recomanacions de l'Eurocambra en el marc de la futura Estratègia Europea de Resiliència de l'Aigua, que insta als territoris del Mediterrani a preparar millor per a episodis d'escassetat i catàstrofes naturals. "Catalunya ha de deixar de dependre de la pluja", va apuntar recentment Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat, en declaracions recollides per Europa Press.

Noves dessalinitzadores i més aigua reutilitzada

Entre les infraestructures clau previstes en aquest full de ruta hídric destaca la construcció d'una nova planta dessalinitzadora en la Costa Brava nord, que donarà servei a l'Alt Empordà (Girona), una de les zones més afectades per la sequera. Aquesta instal·lació podria estar operativa en 2027.

A més, s'ampliarà la capacitat de producció de la dessalinitzadora de la Tordera, que passarà de generar 20 a 80 hectòmetres cúbics, i es posarà en marxa una nova planta al Foix, amb una capacitat prevista de fins a 30 hectòmetres cúbics.

El Govern també treballa en la modernització de diverses potabilitzadores de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'estació del Ter, la d'Abrera i la de Sant Joan Despí (aquesta última amb l'ampliació del tractament d'osmosi inversa) formen part d'un pla que busca millorar la qualitat de l'aigua potable i optimitzar la seva distribució en moments de màxima demanda.

Més eficiència i millor ús del riu Besòs

El pla contempla, a més, inversions importants per a reduir fugides en les xarxes actuals. S'executarà el desdoblament de l'artèria Ter-Trinitat del sistema Ter-Llobregat, una intervenció clau per a poder reparar la vella canonada que actualment perd aigua en punts crítics de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Les obres estan previstes fins a 2026.

Un altre eix del nou model és el riu Besòs. Es construiran sis pous al·luvials per a captar aigua de l'aqüífer i es traslladarà aigua residual fins a la depuradora del Prat de Llobregat per a la seva regeneració. Aquesta mesura hauria d'entrar en funcionament abans de 2027 i permetrà aprofitar encara més els recursos disponibles sense recórrer a l'aigua potable tradicional.

Seguretat també enfront d'inundacions

L'estratègia de l'aigua no es limita a la sequera. Catalunya també reforça la seva capacitat de resposta davant possibles inundacions o trencaments de preses. Amb una inversió de 3,8 milions d'euros, cofinançada pels fons europeus FEDER, s'estan instal·lant sistemes d'alarma en embassaments de les conques internes. El pantà de Sau ja compta amb aquest sistema, que permetrà evacuar zones pròximes en cas d'emergència.

“El primer objectiu és salvar vides”, va recordar Josep Lluís Armenter, director de l'ACA. Segons va explicar, els primers 30 minuts després d'un incident són crucials per a garantir una evacuació segura i reduir els danys.

Fons europeus, aliats del canvi hídric

Catalunya ha sol·licitat a la Unió Europea que els fons FEDER puguin finançar més infraestructures relacionades amb la dessalinització i la regeneració d'aigua. En aquest sentit, la Generalitat ja ha presentat les sol·licituds corresponents, subratllant que aquests projectes encaixen amb els objectius de sostenibilitat i resiliència marcats per la UE.

La planificació de l'aigua a Catalunya entra així en una nova era, on la innovació tecnològica, l'eficiència i la prevenció climàtica es converteixen en pilars d'un model que busca protegir a la ciutadania, garantir el subministrament i preservar l'entorn.