Illa defensa el llegat cristià a Catalunya: "Reflexionar sobre les nostres arrels és un exercici valuós"

En un gest poc habitual en la política catalana recent, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut subratllar públicament el pes històric i cultural del cristianisme a Catalunya, sense per això qüestionar el caràcter aconfessional de les institucions ni la diversitat religiosa i espiritual que defineix a la societat catalana contemporània.

Ho ha fet aquest dimecres en el Palau de la Generalitat, durant un acte titulat “El cristianisme en la cultura catalana. L'espiritualitat avui”, organitzat amb l'objectiu d'obrir un espai de reflexió sobre el paper que la fe cristiana ha jugat —i continua jugant— en la configuració de la identitat catalana.

Cristianisme i identitat inclusiva

Salvador Illa, que en altres ocasions ja ha manifestat la seva fe i la seva admiració per l'humanisme cristià, va voler deixar clar que la seva intervenció no pretenia imposar creences, sinó promoure una reflexió compartida. “Es pot reivindicar el llegat cristià sense que això espanti o exclogui a ningú. La pluralitat i el laïcisme no han d'estar renyides amb el reconeixement de les nostres arrels”, va afirmar.

Per al president, Catalunya pot i ha de continuar sent una “societat d'acolliment”, amb una “identitat inclusiva” que abraci la seva diversitat sense renunciar als valors històrics que l'han forjat. “Com a govern, volem facilitar aquests moments de reflexió. Revisar les arrels que han fet de Catalunya el que és avui no sols és interessant, sinó profundament necessari”, va sentenciar.

Una conferència en un espai inusual

L'acte va tenir lloc en un escenari tant simbòlic com inèdit per a aquesta mena de reflexions: el mateix Palau de la Generalitat. La conferència principal va ser a càrrec del filòsof i escriptor Ferran Sáez, professor de la Universitat Ramon Llull, qui va insistir que parlar del paper del cristianisme no ha d'interpretar com un greuge cap als qui no professen aquesta fe, ni tampoc cap a altres confessions.

“El fet cristià forma part del nostre teixit cultural. Negar-ho seria com amputar una part de la nostra història col·lectiva”, va afirmar Sáez. Tant ell com Illa van coincidir que parlar d'espiritualitat en el segle XXI no significa retrocedir, sinó entendre millor el present des d'un enfocament més complet.

Un exercici d'obertura, no d'imposició

També va intervenir el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, impulsor d'aquesta iniciativa, qui va defensar la necessitat d'abordar amb serenitat “què representa el fet cristià avui” en una Catalunya marcada per la pluralitat i l'aconfessionalitat. Espadaler va subratllar que no es tractava de reobrir un debat ideològic, sinó d'enriquir la comprensió de la identitat catalana.

En aquesta mateixa línia es va expressar el prior de la Capella de Sant Jordi, Josep Turull, qui va fer una crida a “bandejar els prejudicis ideològics” que, al seu judici, bloquegen el coneixement. “Els laics també tenen i han de continuar tenint un paper dins de l'Església”, va apuntar, advocant per una espiritualitat oberta i compartida.

Laïcisme, però amb memòria

Amb aquest acte, el Govern llança un missatge clar: la defensa d'una societat oberta i plural no exclou la possibilitat de reconèixer els pilars històrics sobre els quals s'ha construït. Illa ha estat molt ferm en defensar que l'aconfessionalitat institucional és compatible amb la memòria i el respecte per les arrels culturals, en les quals el cristianisme ha tingut un paper decisiu.

La proposta, lluny de voler imposar un credo, obre una porta al diàleg sobre espiritualitat, cultura i cohesió en un moment en què la política sol moure entre extrems. En paraules del president, es tracta de reconèixer per a avançar, no de dividir.