Trias i Junqueras donen la cara davant la comissió del Congrés sobre l’‘Operació Catalunya’

El Congrés viurà aquest dilluns una jornada d’alt voltatge polític. La comissió que investiga les anomenades clavegueres de l’Estat interrogarà dues figures de pes de l’independentisme català: l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, en el marc de la controvertida Operació Catalunya, una presumpta trama policial i política destinada a desacreditar líders sobiranistes mitjançant informes fabricats.

Trias, que va ocupar l’alcaldia de Barcelona entre el 2011 i el 2015 després d’una llarga trajectòria política al costat de Jordi Pujol i com a diputat al Congrés, serà el primer a comparèixer. Ho fa en un moment clau: el passat 5 de maig va anunciar una nova querella relacionada amb l’operació, tot i que el 2017 ja es va arxivar una denúncia anterior contra l’exnúmero dos de la Policia, Eugenio Pino. Pino, considerat un dels principals exponents de l’anomenada "policia patriòtica", va ser acusat per Trias de calumniar-lo en vincular-lo amb un suposat compte a Suïssa amb 12,9 milions d’euros, una informació que es va demostrar falsa, encara que la jutgessa no va veure indicis de delicte.

La decisió de Trias de reactivar la via judicial va coincidir amb la compareixença davant la mateixa comissió de l’expresident Artur Mas, que també va anunciar accions legals. L’independentisme català busca així contraatacar després d’anys denunciant campanyes d’intoxicació mediàtica i pressions des de les estructures de l’Estat.

A la tarda, serà el torn d’Oriol Junqueras, líder d’ERC i exvicepresident de Carles Puigdemont durant els moments més tensos del procés. Junqueras, condemnat pel seu paper en el referèndum de l’1-O, ha denunciat recentment la passivitat de la Justícia davant les noves gravacions que han sortit a la llum, en què l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal conversa amb l’excomissari José Manuel Villarejo sobre l’Operació Catalunya.

La sessió promet ser decisiva en l’intent d’aclarir si va existir un ús irregular dels aparells de l’Estat per perseguir adversaris polítics. La comissió, que aprofundeix en les ombres de l’anomenada "policia patriòtica", busca fer llum sobre un episodi que amenaça de soscavar la credibilitat de les institucions democràtiques a Espanya.