Orriols, a la càrrega: acusa el president Illa de castigar als votants de Aliança amb un centre per a migrants a Ripoll

No és estrany que Salvador Illa i Sílvia Orriols es barallin dialècticament en el Parlament. I aquest 21 de maig ha tornat a ocórrer. En aquesta ocasió, Orriols ha acusat el Govern d'instal·lar a Ripoll un centre per a menors immigrants sense previ avís ni consulta amb la ciutadania. Segons ella, aquesta decisió respon a una represàlia per haver estat elegida alcaldessa.

L'alcaldessa ha denunciat que els menors resideixen “completament sols” i ha arremès contra el que considera un sistema corrupte, dissenyat —segons les seves paraules— per a allotjar a immigrants irregulars en pisos, albergs i hotels vinculats a persones i fundacions afins al poder. En referència a escàndols recents relacionats amb la DGAIA, ha afirmat: “La corrupció és tan brutal, l'escàndol tan enorme, que el 3% de fa uns anys sembla una minúcia. Després de tantes lliçons de moral, d'humanitat, d'anomenar-me racista, extrema dreta, feixista i nazi, resulta que els qui ho feien no eren bones persones: temien pel seu negoci”.

Orriols també ha posat en dubte que sigui “normal” que els contribuents de Ripoll i de Catalunya hagin de costejar l'allotjament, la manutenció i “la paga” d'aquests menors, mentre —ha dit— les seves famílies “no aporten ni un cèntim”. Ha acusat directament a Illa d'haver situat el centro en Ripoll com a càstig electoral. “Per què a Ripoll, senyor Illa? Per què no els allotja a la seva casa, en el seu barri o a la seva ciutat, si tant li agraden? Què han fet malament els ripolleses? Votar-me a mi?”, ha rematat.

Illa, taxatiu

La resposta de Salvador Illa va ser taxativa. El president de la Generalitat va rebutjar amb fermesa el que va qualificar de “ximpleries” i “insinuacions” per part de Sílvia Orriols, i va advertir a la líder de Aliança Catalana que, si disposa de proves d'alguna irregularitat, ha d'acudir als tribunals. “I si no ho fa vostè, potser ho faré jo”, va afegir.

Illa va defensar l'actuació del Govern, subratllant que Catalunya, com a societat “cohesionada i avançada”, acull als menors no acompanyats que li corresponen, també en municipis com Ripoll. “No farem una excepció”, va afirmar.

Lluny de moderar el seu discurs en la rèplica, Orriols va arremetre de nou contra el president, acusant-lo de preocupar més per “el negoci” que pel benestar dels menors. “De bon samarità, vostè només té el nom”, li va etzibar.

En la seva intervenció final, Illa va reivindicar una societat compromesa amb afrontar i resoldre els problemes, i va criticar als qui —en clara al·lusió a Orriols—, segons va dir, “fan política fins i tot amb la misèria de les persones”.