Puigdemont, decidit: descarta un retorn a Espanya el mes que ve ni tenint possible aval del TC

El Tribunal Constitucional preveu avalar la Llei d'Amnistia en el ple previst per als dies 24, 25 i 26 de juny, segons han avançat TV3 i Catalunya Ràdio citant fonts judicials. La cort, presidida per Cándido Conde-Pumpido, rebutjarà previsiblement el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular amb una ajustada votació de sis magistrats a favor i quatre en contra. De confirmar aquest resultat, es donarà llum verda a la Llei orgànica 1/2024.

No obstant això, aquest pas no suposarà immediatament el retorn a Espanya de Carles Puigdemont ni de Toni Comín. Tots dos segueixen pendents d'una possible consulta del Tribunal Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a determinar si la llei és compatible amb el dret comunitari. Segons fonts jurídiques citades per The Objective, la resposta del TJUE podria demorar entre 3 i 4 anys.

L'independentisme veu una oportunitat, però amb cautela

La possible validació constitucional de la llei ha estat rebuda amb optimisme per l'entorn independentista, que l'interpreta com un pas cap al retorn de Puigdemont i la rehabilitació política de figures com Oriol Junqueras, inhabilitat per a exercir càrrecs públics malgrat haver estat indultat.

Així i tot, des de Junts per Catalunya s'evita posar dates a l'hipotètic retorn de l'expresident català. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha defensat que Puigdemont ja hauria d'haver tornat, atès que la llei també cobreix el delicte de malversació, tal com l'ha reconegut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el cas de Miquel Buch. En declaracions al programa Més 324, Boye va denunciar una «discriminació» en l'aplicació de la llei per part dels tribunals, assenyalant que entre 300 i 400 persones ja s'han beneficiat de l'amnistia.

El focus es trasllada a Europa

En aquest context, Junts considera que la veritable batalla s'ha traslladat al pla europeu. El Tribunal de Comptes ja ha elevat una qüestió prejudicial al TJUE, i no es descarta que el Tribunal Suprem segueixi aquest mateix camí.

Mentrestant, Puigdemont i Comín no podran sol·licitar al Constitucional mesures cautelars —com a garanties de no ser detinguts en cas de tornar a Espanya— fins que el Suprem resolgui sobre el recurs de nul·litat presentat pels seus defenses. Aquesta decisió no s'espera abans de la pròxima tardor.

Revisió pendent

Una vegada el Suprem es pronunciï, el Tribunal Constitucional podrà començar a examinar els recursos d'empara presentats per altres líders del procés independentista que encara no han estat plenament rehabilitats per l'amnistia, com Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva o Dolors Bassa. Tots ells segueixen inhabilitats pel delicte de malversació.

A través d'aquests recursos, el Constitucional podrà pronunciar expressament sobre si l'amnistia cobreix aquest delicte en relació amb el 1-O, la qual cosa podria contradir el criteri actual del Suprem. En última instància, aquest tribunal també podria acudir al TJUE, com ja va fer en el seu moment l'Audiència de Sevilla amb el cas dels ERE.

Només quan el Suprem es pronunciï i si no es recorre a Europa, Puigdemont podria disposar de més certeses jurídiques sobre una eventual detenció. Fins llavors, el seu retorn continuarà depenent d'una complexa batalla judicial, tant a Espanya com a Brussel·les.