10 anys del terratrèmol Colau! Es revelen secrets, traïcions i la batalla per recuperar Barcelona

Deu anys després de la victòria històrica que va convertir Ada Colau en la primera alcaldessa de Barcelona, les figures fundadores i els actuals referents de Barcelona en Comú (BComú) han alçat la veu per defensar el llegat del moviment i reivindicar el seu paper imprescindible en l’escenari polític català. 
Colau deixa ben clar que no es penedeix de res.

L’exministre de Cultura i exregidor de Cultura de Barcelona Joan Subirats ha recordat com aquella victòria del 24 de maig de 2015 es va gestar “des de completament fora del sistema”. El que va néixer com una plataforma de confluència social, sense tan sols aspiracions electorals inicials, va aconseguir en només un any desbancar l’aleshores alcalde Xavier Trias (CiU), amb més de 176.000 vots, 11 regidors i la primera posició en sis dels deu districtes de la ciutat, incloses antigues places fortes del PSC.

Aquella irrupció va suposar un desafiament sense precedents en la política institucional barcelonina. “Els primers mesos van ser d’absoluta desconfiança”, recorda Subirats, destacant que BComú governava sense experiència prèvia en un Ajuntament dominat per la lògica tradicional dels partits.

Jaume Asens, cofundador del projecte i aleshores advocat activista, ha rememorat amb força la primera campanya electoral: “Ens volien callats, obedients i amb els braços creuats. Que acceptéssim impotents les retallades, la corrupció i la seva democràcia degradada”. En contrast, destaca la figura de Colau com una líder valenta i empàtica, capaç d’encarnar el malestar ciutadà i traduir-lo en polítiques valentes.

Des de dins del partit, també es reivindica l’impacte dels anys de govern. Gemma Tarafa, regidora de BComú i actual coordinadora dels Comuns, defensa que “vam posar sobre la taula temes invisibilitzats, com el dret a l’habitatge o la transformació de l’espai públic”. I adverteix amb preocupació que el govern de Jaume Collboni “està desmuntant part d’aquestes polítiques”. Malgrat el canvi de cicle, assegura que Ada Colau “continua sent un actiu del partit” des de la seva nova posició com a presidenta de la Fundació Sentit Comú, i reivindica la necessitat de “readaptar-se” per continuar marcant l’agenda en qüestions clau com l’habitatge, la mobilitat o els serveis públics.

Janet Sanz, actual líder de BComú, va més enllà i acusa Xavier Trias d’haver “posat la ciutat en venda de forma descarada” abans de l’arribada de Colau al consistori. Afirma que la victòria de BComú el 2015 va marcar un punt d’inflexió irreversible en la política barcelonina. “La nostra força va més enllà dels noms. La marca de la casa és el llegat transformador de Colau, una dona valenta que va trencar esquemes”.

Aquest llegat, tanmateix, ha viscut etapes de forta tensió. BComú va governar en coalició amb el PSC fins al 2017, quan es van trencar les relacions per l’adhesió dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 després del referèndum de l’1-O. Malgrat quedar en segona posició a les municipals del 2019, Colau va revalidar l’alcaldia gràcies a un inesperat pacte amb el PSC i el suport de l’ex-primer ministre francès Manuel Valls. Però el 2023, l’impuls electoral es va frenar: BComú va passar a ser la tercera força i Colau va cedir l’alcaldia a Jaume Collboni. Després de mesos com a regidora, va abandonar el consistori i la direcció dels Comuns a finals del 2024.

Aquest juliol, BComú celebrarà el seu congrés sota el lema ‘Repensem Barcelona’, en el que s’espera que sigui un intent per redefinir el seu paper en una ciutat políticament més fragmentada però encara marcada per les cicatrius —i els èxits— del mandat Colau. Les veus del moviment coincideixen: el projecte que fa deu anys va desafiar l’‘establishment’ des del carrer encara no ha dit la seva darrera paraula.