El president Illa, contundent amb l'aprovació del català a la UE: "És part essencial de la identitat espanyola”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva esperança que el Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea doni llum verda aquest dimarts a la petició perquè el català, el gallec i el basc adquireixin l'estatus de llengües oficials dins del bloc comunitari. En declaracions des de Tòquio, on es troba en visita oficial, Illa ha defensat que la proposta compta amb una base sòlida i respon a la realitat social i constitucional d'Espanya.

“La petició està ben fonamentada i confio que tirarà endavant”, ha afirmat el president català, que ha volgut subratllar el treball constant del Govern espanyol per a aconseguir aquest reconeixement europeu.

Una reivindicació amb suport polític i constitucional

L'impuls per a aconseguir l'oficialitat d'aquestes tres llengües en les institucions europees forma part dels acords aconseguits a l'inici de l'actual legislatura entre el PSOE i partits com Junts per Catalunya, que la van posar com a condició per a donar suport a l'elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats.

Des de llavors, l'Executiu central ha inclòs reiteradament la proposta en l'ordre del dia del Consell Europeu, encara que la falta d'unanimitat entre els estats membres ha alentit el seu avanç. Per a vèncer resistències, el Govern d'Espanya ha plantejat una aplicació progressiva del reconeixement, com a mesura per a facilitar el consens.

“Les llengües cooficials també construeixen Espanya”

Salvador Illa ha insistit que el català, el gallec i el basc no han de considerar elements aliens a la identitat nacional, sinó tot el contrari: “Són llengües que formen part de la identitat també espanyola, reconegudes en la Constitució i plenament vigents en tots els àmbits —judicial, polític, econòmic o educatiu— dels territoris on són oficials al costat del castellà”.

El president ha recordat que aquestes llengües representen a uns 20 milions de ciutadans a Espanya, i ha reivindicat el seu valor com a patrimoni cultural compartit. En aquest sentit, ha remarcat que la petició no busca confrontació, sinó reflectir la diversitat real de l'Estat en el context europeu.

Encara que no ha volgut fer previsions sobre el resultat final de la votació ni entrar en valoracions polítiques addicionals, Illa ha destacat el treball “discret però constant” que s'està duent a terme des de fa mesos per part dels representants de l'Executiu espanyol. “És una tasca que seguim molt de prop i des de la Generalitat li donem tot el nostre suport”, ha assenyalat.

Una qüestió de reconeixement institucional

La possibilitat que les llengües cooficials siguin acceptades com a idiomes oficials de la UE suposaria una fita simbòlica i administratiu. Permetrà, per exemple, el seu ús en el Parlament Europeu o en documents oficials, la qual cosa reforçaria l'estatus institucional del català, el gallec i el basc en el marc de la Unió.

Tanmateix, perquè això es materialitzi, es requereix la unanimitat de tots els estats membres, una condició que ha estat fins ara el principal escull per a la seva aprovació. En cas de no aconseguir el consens aquest dimarts, el punt serà retirat novament de l'ordre del dia, com ha ocorregut en ocasions anteriors.

En qualsevol cas, Illa ha volgut transmetre un missatge de confiança en el procés i ha reiterat que el reconeixement d'aquestes llengües “no sols és just, sinó necessari per a reflectir la veritable pluralitat de les veus que componen Europa”.

La decisió final està en mans del Consell, però el missatge de les institucions catalanes és clar: el català, el gallec i el basc no són només llengües regionals, sinó part inseparable del projecte comú que representa Espanya i, potencialment, la mateixa Unió Europea.