Primer aniversari de la Llei d'Amnistia: balanç d'un any de tensions, beneficis i reptes pendents

Aquest 30 de maig de 2025 es compleix un any des de l'aprovació de la Llei d'Amnistia, una norma que ha marcat profundament el panorama polític i judicial d'Espanya. 

Promulgada per desactivar la conflictivitat derivada del Procés, la llei ha estat aplaudida per uns com un gest de reconciliació i criticada per uns altres com una cessió inadmissible davant els qui, segons sostenen, van infringir l'ordre constitucional.

Qui s'ha beneficiat?

Des de la seva entrada en vigor, la llei ha beneficiat a més de 300 persones, entre elles figures d'alt perfil com Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, i Marta Rovira, secretària general de ERC. Tots dos es trobaven fora d'Espanya des de 2017, i després de l'amnistia, han pogut tornar sense enfrontar procediments judicials pendents per la seva implicació en el referèndum del 1-O i la declaració unilateral d'independència.

Altres beneficiats inclouen a exconsellers del Govern, líders d'associacions civils com Òmnium Cultural i la ANC, i funcionaris implicats en l'organització logística del referèndum il·legal. L'amnistia també ha aconseguit agents de la policia catalana encausats per desobediència, així com a ciutadans anònims amb causes obertes relacionades amb protestes posteriors a la sentència del procés.

Alta tensió política

L'aprovació de la llei no va ser fàcil. Va ser fruit d'àrdues negociacions entre el PSOE i els partits independentistes, principalment Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, en el marc de la investidura de Pedro Sánchez. La llei va suposar un punt de ruptura amb sectors del poder judicial i de l'oposició política, encapçalada pel Partit Popular i Vox, que la consideren inconstitucional i continuen promovent la seva impugnació davant el Tribunal Constitucional i organismes europeus.

Durant aquest any, s'han produït mobilitzacions tant a favor com en contra de la mesura. El debat sobre si l'amnistia representa una eina de pacificació o una forma d'impunitat segueix molt present, polaritzant a l'opinió pública.

Obstacles i aplicació judicial

Un dels aspectes més complexos ha estat l'aplicació pràctica de la llei en els tribunals. Alguns jutges han plantejat qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), retardant la plena aplicació de la norma. No obstant això, diverses causes han estat ja arxivades, i moltes ordres de detenció han estat aixecades.

Així i tot, no tot està resolt. Algunes causes que impliquen presumptes delictes de malversació o desordres públics greus continuen obertes, pendents d'interpretació judicial. En aquest sentit, s'espera que durant els pròxims mesos el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els recursos presentats, la qual cosa podria redefinir l'abast de la norma.

I ara què?

El primer aniversari de la Llei d'Amnistia arriba en un clima de creixent tensió preelectoral a Catalunya, on se celebraran eleccions autonòmiques anticipades a la tardor. La volta de Puigdemont a la primera línia política ha reconfigurat el tauler i planteja interrogants sobre la possible repetició d'escenaris que la pròpia llei intentava tancar.

D'altra banda, el Govern central insisteix que l'amnistia ha servit per "tancar ferides" i avançar cap a una etapa de major diàleg institucional. Els seus defensors afirmen que, malgrat els costos polítics, la mesura ha reduït la conflictivitat i afavorit l'estabilitat parlamentària.