El Constitucional avala la llei d'amnistia: "El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi"

El Tribunal Constitucional s'encamina a avalar la llei d'amnistia impulsada pel Govern. Així ho reflecteix la ponència elaborada per la vicepresidenta de l'alt tribunal, Inmaculada Montalbán, que sosté que la norma és, en essència, constitucional. Segons l'esborrany de sentència, al qual ha tingut accés Europa Press, “el legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi de manera explícita o implícita”.

La ponència, que respon al recurs presentat pel Partit Popular, desmunta l'argument que l'amnistia necessita una habilitació expressa en la Carta Magna. Montalbán subratlla que l'amnistia i l'indult són figures diferents, per la qual cosa no cal aplicar per analogia la prohibició dels indults generals.

A més, rebutja que el propòsit polític de la llei la invalidi: “La llei és lliure quant a la seva fi, sempre que respecti el que s'estableix en la Constitució”.

Tres ajustos clau: igualtat, límit temporal i procediment

El text de 191 pàgines només dóna parcialment la raó al PP en tres aspectes concrets:

Principi d'igualtat: Critica que la llei amnistíe actes a favor del ‘procés’ però no els contraris. Proposa ampliar la cobertura a aquests últims per a evitar discriminacions.

Àmbit temporal: La llei contempla actes executats fins i tot després del 13 de novembre de 2023. Montalbán rebutja aquesta aplicació futura i fita la seva vigència a aquesta data.

Audiència prèvia en el Tribunal de Comptes: Obliga a incloure a totes les parts en el tràmit per a sol·licitar l'arxivament de causes, no sols a la Fiscalia i entitats públiques.

El silenci sobre la malversació

La ponència guarda silencio sobre el delicte de malversació, clau per als principals líders del ‘procés’. Fonts jurídiques expliquen que no es pronuncia sobre aquest tema perquè el recurs del PP no el sol·licitava. Aquesta qüestió podria abordar més endavant, arran dels recursos d'empara dels propis implicats.

Mentrestant, el Tribunal Suprem manté la seva interpretació restrictiva: considera que els condemnats per malversació durant el ‘procés’ van obtenir benefici personal i van afectar els interessos financers de la UE, la qual cosa els exclou de l'amnistia.

Per tant, les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, així com la inhabilitació d'Oriol Junqueras fins a 2031, continuaran vigents.

Camí buidat per a la fallada a la fi de juny

Els magistrats del Constitucional ja han rebut la ponència, que es debatrà en un Ple previst per al 24 de juny. La majoria progressista del tribunal preveu aprovar-la sense canvis substancials, malgrat els intents de la minoria conservadora per frenar la seva tramitació fins que es pronunciï el Tribunal de Justícia de la UE.

Excepte girs inesperats, la fallada que marcarà un abans i un després en l'aplicació de la llei d'amnistia podria conèixer a la fi de mes.