La tornada de Puigdemont a Catalunya es complica: la veritat sobre la decisió del Constitucional

El Tribunal Constitucional ha avalat el gruix de la llei d’amnistia impulsada pel Govern espanyol, desestimant en gran part el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular. Tanmateix, ha declarat inconstitucionals dos punts concrets del recurs, tot i que encara no se n’ha detallat la naturalesa exacta.

Un dels aspectes més rellevants de la resolució, segons fonts jurídiques consultades, és que la ponència elaborada per la vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, no es pronuncia sobre el delicte de malversació, una qüestió clau per determinar si figures com Carles Puigdemont poden beneficiar-se de la mesura.

L’expresident de la Generalitat, a l’exili des del 2017, veu més lluny el seu retorn a Catalunya, ja que la resolució no inclou una definició clara sobre aquest delicte. El Tribunal Suprem ja va decidir no aplicar la llei del perdó als principals líders del procés, al considerar que el desviament de fons del referèndum de l’1-O tenia un component d’enriquiment personal, fet que els deixaria fora de l’àmbit de l’amnistia.

La Sala Segona del tribunal va argumentar que, tot i que el Govern volia que la norma només exclogués els casos d’enriquiment personal, els fets jutjats anaven més enllà d’aquesta interpretació. L’absència de pronunciament del Constitucional sobre la malversació manté Puigdemont fora de l’abast d’aquesta llei, almenys fins que es resolguin els recursos d’empara presentats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, els quals tampoc s’han beneficiat de l’amnistia per aquest delicte.

Aquests recursos, que encara no tenen data prevista de resolució, seran determinants per conèixer l’abast definitiu de la llei. De moment, el text que previsiblement s’aprovarà a finals de juny no desbloqueja la situació judicial del líder de Junts.

A nivell europeu, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de resoldre una qüestió prejudicial relacionada amb el delicte de corrupció, i aquesta decisió podria arribar abans que el pronunciament definitiu del Constitucional espanyol.

La ponència, de 191 pàgines i revelada per El Independiente, deixa clar que el judici de constitucionalitat no pot basar-se en intencions polítiques ni en les motivacions dels legisladors. Segons Montalbán, l’objectiu polític de la llei no és competència del tribunal: “La llei és l’únic acte jurídic el perquè del qual és jurídicament indiferent”.

El document també aclareix que l’amnistia no és equiparable a l’indult general, ja que són figures jurídiques diferents. Mentre que l’amnistia elimina la responsabilitat penal i esborra les conseqüències legals de certs delictes, l’indult només perdona la pena imposada, però no les altres conseqüències legals del delicte.

“No es tracta d’oblidar els fets”, adverteix la magistrada. “Els fets són o no són. Cap llei d’amnistia pot esborrar-los o fer-los desaparèixer”. Tot i això, defensa que l’amnistia és una mesura “extraordinària” que pot estar justificada en contextos polítics i socials excepcionals.

Quant al Dret de la Unió Europea, la ponència subratlla que aquest no té rang constitucional a Espanya, i que, tot i que cal respectar el principi de primacia, no pot usar-se com a criteri directe per valorar la constitucionalitat d’una llei estatal.

Per ara, el retorn de Puigdemont depèn de futures decisions del Constitucional i del TJUE.