VÍDEO: Artur Mas i Pere Aragonès exhibeixen la seva "unitat independentista" en un escrache calculat al president Salvador Illa

Durant el lliurament del Premi d’Honor dels Lletres Catalans al filòsof Pere Lluís Font, celebrat en el Palau de la Música, Salvador Illa  va sentir el crit de “independència!”   , a manera de escrache calculat, que va ressonar en finalitzar la interpretació de “Els Segadors” també secundat pels ex presidents presents, Artur Mas i Pere Aragonés. Una unitat similar a la que han exhibit aquests mesos, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. 

Òmnium Cultural va convidar a Salvador Illa a participar en el lliurament d'aquests premis i els presents van convertir el Premi d’Honor dels Lletres Catalans, en un acte de caràcter reivindicatiu amb fort contingut nacionalista. En els discursos, totes les referències van girar entorn del “pols independentista”.

Clam d'independència després de “Els Segadors”

La cerimònia es va desenvolupar amb normalitat dins dels paràmetres habituals d'un acte acadèmic i cultural: intervencions per a glossar l'obra de Pere Lluís Font, lectures d'autors catalans i el propi discurs del president d'Òmnium, Xavier Antich. Aquest va subratllar el paper de la filosofia i la cultura com a armes enfront del conformisme i el ressorgir del populisme.

Va ser, precisament, després de la interpretació solemne de “Els Segadors” quan, en caure l'última nota, els presents, en un cor unànime van cridar  “independència!” i van trencar el silenci de la sala. Alguns assistents van aixecar estelades de manera discreta, mentre el president del Parlament, Josep Rull, se sumava als aplaudiments i al clam independentista. 

El President Illa envoltat d'independentistes, va adoptar una actitud institucional respectuosa davant aquesta espècie de gebri polític des de la cinquena fila, sentint els crits i els vítores independentistes, abocats pels presents i secundats entre somriures còmplices dels ex presidents, Artur Mas i Pere Aragones que van ser asseguts junts.

Òmnium: pont cultural i llançadora política

En la seva intervenció, Xavier Antich va recordar a tots els presidents presents –inclòs Carles Puigdemont, que va seguir la cerimònia a distància per vuitè any consecutiu– i va emfatitzar la importància de la llengua com a vincle de cohesió nacional.

Citant a Pasqual Maragall, va dir: “Per a mi, la nació és la llengua. Si som una nació és sobretot perquè tenim una llengua pròpia. Òmnium sap que, per a treballar per la nació i enfortir el sentiment de pertinença, cal continuar fent de la llengua un instrument de cohesió social.”

L'homenatjat: Pere Lluís Font i la seva reivindicació de la llibertat

En recollir el guardó, Pere Lluís Font va aprofitar per a estendre l'honor rebut “a tots aquells que han treballat amb mentalitat de corredors de fons per la llibertat i l'esplendor del nostre poble en el context dels pobles europeus”. El filòsof va defensar que Catalunya és, abans de res, “una nació perquè té una llengua pròpia”.

Durant la seva intervenció va llançar un advertiment contra el autoodio i la dependència cultural: “La servitud voluntària, com diria el clàssic, demostra que la més difícil de les revolucions és la mental. El pitjor dels nostres mals és el autoodio, la nostra interiorització de la dependència… No puc concebre la nostra nació al marge de la nostra llengua.”

Font també va rebutjar el model lingüístic irlandès de “residualización”, fins i tot tenint independència, i va provocar grans aplaudiments en defensar un català viu i expansiu com a eix del projecte nacional.

Malgrat les seves reserves, el President Salvador Illa va apostar per estar present en una cita que va combinar cultura, filosofia i reivindicació política, i que va acabar amb un himne i un clam que reflecteixen el pols permanent en el cor del nacionalisme català.

Una vegada conclosa la cerimònia, el president va abandonar discretament el recinte, al costat de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Sense fer declaracions, Illa va deixar clar que, en el seu intent de bastir ponts amb el món cultural, també ha de conviure amb les corrents independentistes organitzadores d'esdeveniments d'aquest tipus.