Nova victòria del Govern al Parlament: el pacte que garanteix la continuïtat de Salvador Illa

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres el tercer i últim suplement de crèdit de l’any, que suma 468 milions d’euros al pressupost del 2023. Ho ha fet amb els vots favorables del PSC, ERC i Comuns, i l’abstenció de Junts. D’aquesta manera, el Govern s’assegura una certa estabilitat legislativa tot i no comptar amb nous pressupostos.

Aquest nou paquet econòmic, acordat amb Esquerra Republicana i després d’assumir compromisos socials amb els Comuns, permetrà finançar projectes educatius, culturals, esportius, d’habitatge i de foment de la llengua catalana. Se suma així als dos suplements anteriors de 2.168 i 1.301 milions d’euros.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha defensat que aquesta nova injecció de recursos ha estat possible gràcies a “la bona marxa de l’economia, que ens ha permès més ingressos”. Tot i el suport d’ERC i Comuns, Romero ha deixat clar que l’ideal seria poder aprovar uns nous pressupostos, i ha afirmat que el seu departament ja treballa en els de 2026.

Des d’ERC, el diputat Albert Salvadó ha estat taxatiu: “Sense un nou model de finançament per a Catalunya no hi haurà pressupostos”. El partit liderat per Oriol Junqueras considera aquesta demanda irrenunciable, ja que forma part de l’acord que va permetre la investidura de Salvador Illa.

Per part de Junts, Jordi Munell ha criticat que aquests suplements de crèdit reflecteixen “un missatge de feblesa i manca de lideratge”, i ha denunciat que es financen “a costa de l’empobriment de la ciutadania amb més impostos”. També ha lamentat que el pacte amb sindicats i patronals no reflecteix una majoria estable, sinó un intent de maquillar la situació política actual.

Des del Partit Popular, el diputat Hugo Manchón ha afirmat que “el PSC va prometre un Govern fort i estable, i es demostra que no és així”. Ha exigit que l’Executiu “abandoni la dictadura lingüística finançada per tothom” i ha reclamat el tancament de delegacions del Govern.

Joan Garriga (Vox) ha carregat durament contra el suplement aprovat, acusant el Govern de “comprar suports amb els diners dels catalans” per “imposar la llengua catalana” i alimentar “el malbaratament públic”.

En defensa de l’acord, el portaveu dels Comuns, David Cid, ha subratllat que “amb o sense pressupostos, els compromisos s’han de complir”. Ha recordat que els pactes han d’anar dirigits a beneficiar la ciutadania i ha advertit al PSC que exigiran més habitatge i millors serveis públics per negociar els comptes del 2026.

A l’altre extrem de l’hemicicle, la CUP ha rebutjat el decret acusant el Govern de “fugir del debat pressupostari” i de fer propostes “opaces i arbitràries”. La diputada Laia Estrada ha denunciat que el PSC està gestionant “de manera tecnòcrata i de mínims”, sense afrontar els veritables problemes del país.

També Sílvia Orriols (Aliança Catalana) ha criticat durament l’ús reiterat dels decrets llei, assenyalant que hauria de ser una eina excepcional i no habitual.

Entre les mesures incloses en l’acord destaca la incorporació de 200 professionals a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), una xifra que ERC considera insuficient, ja que estima que es necessiten almenys 800 perquè l’organisme funcioni correctament. A més, s’han pactat 200 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges entre el 2026 i el 2028 i el compromís d’augmentar el parc de lloguer assequible.

Aquest suplement de crèdit marca el tancament d’una etapa. A partir d’ara, el Govern centrarà els seus esforços en l’elaboració dels pressupostos del 2026. Però des d’ERC ja han deixat clar que el seu suport dependrà de dos avenços clau: un finançament singular per a Catalunya i el traspàs de Rodalies.