El Tribunal Constitucional posa rumb a l'aval de la llei d'amnistia malgrat les pressions del PP

El Tribunal Constitucional (TC) ha començat aquesta setmana un debat decisiu sobre la llei d'amnistia. Ho fa amb la vista posada en una resolució definitiva prevista per a finals de juny, concretament durant un ple extraordinari convocat del 23 al 27 de juny, coincidint amb la setmana de Sant Joan. L'objectiu: tancar una de les qüestions polítiques i jurídiques més rellevants dels últims anys.

El document basi per a la deliberació és un esborrany elaborat per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, que valguda l'essència de la llei, encara que proposa tres ajustos tècnics. La iniciativa ha estat impulsada amb la intenció d'enfortir la convivència democràtica i rebaixar la tensió política heretada del conflicte català.

Un debat amb calendari tancat i majoria favorable

El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha confirmat que el ple se celebrarà al llarg de cinc jornades, una decisió que respon a la sol·licitud del magistrat Enrique Arnaldo, qui va demanar més temps per a analitzar a fons la ponència. La mesura busca garantir que la discussió es realitzi de manera contínua i sense interrupcions, facilitant així una fallada abans del tancament de juny.

Segons fonts del tribunal, s'espera que l'esborrany de Montalbán rebi el suport de sis magistrats de perfil progressista, mentre que quatre conservadors votaran en contra. Dos jutges no participaran: el progressista Juan Carlos Campo, que es va abstenir voluntàriament, i el conservador José María Macías, que va ser recusat.

El PP insisteix a frenar la sentència, però el TC manté el rumb

Durant les últimes setmanes, el Partit Popular ha desplegat diverses maniobres per a retardar la sentència. Ha demanat al tribunal que esperi al fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui qüestions prejudicials relacionades amb la norma. També ha sol·licitat la recusació de Conde-Pumpido per una suposada incompatibilitat derivada de l'actuació passada de la seva esposa.

No obstant això, tot apunta al fet que aquestes peticions seran rebutjades pel ple. El Tribunal Constitucional vol centrar el contingut de la llei i evitar que la dilació processal interfereixi en el calendari previst.

Tres correccions menors en una llei amb ampli suport

El text elaborat per Montalbán proposa tres modificacions que no alteren l'estructura fonamental de la llei:

• Delimitar el període d'aplicació entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023.
• Incloure en l'amnistia a persones que es van manifestar contra el procés independentista, per a evitar un biaix en la seva aplicació.
• Escoltar també a les acusacions populars —i no sols al Ministeri Fiscal i als ens públics perjudicats— abans d'arxivar causes en el Tribunal de Comptes.

La resta dels arguments esgrimits pel PP han estat rebutjats de manera contundent. L'esborrany sosté que el legislador té marge per a actuar sempre que no contradigui explícitament la Constitució, i subratlla que la llei persegueix objectius legítims de reconciliació i cohesió social.

Puigdemont i Junqueras: sense canvis immediats

Malgrat el pas ferm del Constitucional, la situació dels líders del procés, com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, no canviarà ara com ara. La sentència en curs no aborda el delicte de malversació, ja que el recurs del PP no l'inclou expressament.

Aquest detall és clau, ja que el Tribunal Suprem es recolza en una interpretació estricta del delicte de malversació —amb possible enriquiment personal mitjançant fons públics— per a negar l'aplicació de l'amnistia a diversos dirigents independentistes.

Serà necessari esperar que el TC resolgui els recursos d'empara presentats pels mateixos líders del procés perquè es pronunciï sobre aquesta qüestió. Només llavors es podrà qüestionar jurídicament la interpretació que el Suprem fa del delicte.

Un procés que encara pot allargar durant anys

Encara que el Constitucional emeti la seva decisió aquest juny, la batalla judicial dista molt d'haver acabat. Tot indica que, una vegada comencin a arribar les sentències favorables des del TC, el Tribunal Suprem derivarà el cas al Tribunal de Justícia de la UE, una via que podria estendre durant diversos anys.

Per tant, encara que la llei d'amnistia estigui prop de ser avalada, la seva aplicació efectiva sobre els casos més simbòlics del procés continuarà bloquejada per criteris interpretatius del Suprem i els temps lents del sistema judicial europeu.