Catalunya reconeix errors en ajudes socials: pagaments indeguts de més de 167 milions d'euros en vuit anys

Entre 2016 i 2024, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya admet haver realitzat pagaments indeguts per valor de 167,5 milions d'euros en diferents tipus de prestacions socials. Així ho assenyala un informe recent de la Sindicatura de Comptes, que denuncia mancada de control, transparència i eficàcia en la gestió dels recursos públics destinats a la protecció social.

Aquest document, que dona continuïtat a auditories anteriors sobre el sistema d'atenció a menors, posa el focus ara en el disseny, implementació i supervisió d'ajudes com la renda garantida de ciutadania, les pensions no contributives o les prestacions per dependència. El resultat és contundent: bona part dels diners no ha arribat als qui més el necessiten.

Milions mal gestionats i difícils de recuperar

Del total reconegut, es desglossen xifres especialment significatives:

• 70,6 milions d'euros en prestacions de dependència. 
• 43,8 milions en pensions no contributives
• 36 milions en la renda garantida de ciutadania
• 14 milions en complements de pensions

Encara que la majoria d'aquests pagaments es troben en procés de reclamació, almenys 7,1 milions ja no es podran recuperar pel fet que han prescrit pel pas del temps.

A més, l'informe alerta que la xifra real podria ser fins i tot major, ja que, per exemple, encara no s'han analitzat més de 32.000 expedients relacionats amb la renda garantida. Una realitat que revela les manques estructurals en els mecanismes de control i seguiment del sistema.

Prestacions que no arriben als qui les necessiten

El document també destaca una situació especialment preocupant: mentre es detecten cobraments irregulars, milers de persones en situació de pobresa extrema continuen sense accedir a les ajudes.

Segons l'AIReF, un 67% dels ciutadans que compleixen els requisits per a rebre la renda garantida a Catalunya no la perceben. I la Sindicatura de Greuges afegeix que només el 25,3% dels menors en pobresa severa reben aquesta prestació.

A això se suma l'existència de prestacions incompatibles percebudes simultàniament, com el cas de 1.241 persones que cobraven la renda garantida mentre mantenien contractes laborals a jornada completa, la qual cosa infringeix la normativa vigent.

Un sistema fragmentat, externalitzat i poc eficient

Un dels problemes clau identificats és la fragmentació del sistema de gestió, ja que les prestacions s'administren a través de vuit aplicacions informàtiques diferents, moltes d'elles externalitzades. Aquesta dispersió de plataformes i proveïdors provoca retards d'entre tres i sis mesos en la tramitació de les ajudes, afectant directament els beneficiaris.

El cas dels joves extutelats és paradigmàtic: poden arribar a esperar fins a deu mesos per a rebre les seves primeres ajudes, i a vegades cobren diversos pagaments acumulats de cop, generant encara més incertesa.

Ajudes a joves extutelats: una gestió amb possibles conflictes d'interès

En l'anàlisi de les prestacions dirigides a joves extutelats, la Sindicatura calcula que entri 2019 i 2022 es van pagar 4,7 milions d'euros de manera indeguda a més de mil beneficiaris, molts dels quals ja no residien a Catalunya o superaven els límits d'ingressos. Aquestes xifres contrasten amb els 250.000 euros reconeguts oficialment pel Departament.

L'informe atribueix part del problema als riscos derivats d'externalitzar el seguiment de les ajudes. El servei SEVAP, adjudicat en 2022 a una UTE conformada per Fundació Resilis i Fundació Mercè Fontanilles, ha estat assenyalat per possibles conflictes d'interès: aquestes entitats, que gestionen pisos d'acolliment, també decideixen quant deuen copagar els joves que aconsegueixen ocupació.

La Sindicatura critica que no es revisen els períodes anteriors a la detecció d'ingressos indeguts ni s'apliquen mecanismes de correcció retroactiva. A més, alguns extreballadors han denunciat irregularitats greus, com l'existència de “places fantasma” en els pisos d'acolliment.

Una decisió política: internalitzar el SEVAP

Davant les crítiques, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar en roda de premsa el passat 26 de maig que el SEVAP tornarà a ser gestionat directament per la Direcció General de Prestacions Socials, recuperant el control públic sobre un servei essencial.

Per part seva, l'Oficina Antifrau està investigant el cas, i s'espera que un pròxim informe llanci llum sobre si les entitats adjudicatàries s'haurien beneficiat de manera il·lícita del sistema d'acolliment juvenil.