Mas: La defensa del català és una qüestió d’actitud personal
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat que la pèrdua de l’ús social del català no és només un problema de marcs legals o de diners, sinó una "qüestió d’actituds" individuals.
Mas ha criticat la manca de compromís de l’Estat espanyol amb la diversitat lingüística, afirmant amb rotunditat que “amb l’Estat espanyol no hi podem comptar” per a la defensa i promoció de la pluralitat lingüística i cultural. Segons les seves paraules, al llarg de més de quaranta anys a la Unió Europea, cap govern espanyol no ha mostrat una convicció genuïna ni ha percebut la necessitat real de protegir la realitat plurilingüe i pluricultural que caracteritza territoris com Catalunya.
Aquesta afirmació situa en el centre un debat essencial per a la identitat i el futur del català, una llengua que, més enllà del seu reconeixement formal, necessita un suport actiu i compromès per part de les institucions i, sobretot, de la societat en conjunt. La visió de Mas convida a una reflexió profunda sobre el paper que cada individu juga en la preservació i promoció de la llengua pròpia, més enllà de les polítiques oficials.
L'apagada del 28 d’abril: governar en la incertesa
En un altre apartat de la conversa, Artur Mas va abordar la polèmica sorgida arran de l'apagada digital del 28 d’abril i les crítiques dirigides al president del Govern, Pedro Sánchez. Reconeixent la complexitat que implica governar en situacions inesperades, Mas va assenyalar que és possible que un executiu “no ho tingui tot controlat d’entrada”.
En aquests moments, segons la seva opinió, el governant ha de trobar el delicat equilibri entre oferir la màxima informació possible i evitar causar danys innecessaris o irreversibles. Va subratllar que aconseguir aquesta combinació és complicat, però indispensable per mantenir la confiança i l’ordre social en temps de crisi.
Aquesta anàlisi posa en relleu la importància de la responsabilitat individual i col·lectiva en la protecció del patrimoni lingüístic i cultural, així com la necessitat d’una gestió pública transparent i equilibrada davant les adversitats, en un context en què les paraules i les actituds poden marcar la diferència en el destí d’una llengua i d’una societat.
Escriu el teu comentari