L'MNAC s'enfronta a una cruïlla patrimonial després de la resolució del Suprem
El patronat del museu abordarà els pròxims passos davant la decisió judicial que ordena la devolució dels frescos al Monestir de Sijena
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) celebra aquest dilluns una reunió extraordinària del seu patronat —format per representants del Govern central, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona— després de la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga a retornar les pintures murals del Monestir de Sijena.
Aquesta reunió, sol·licitada pel mateix director del museu, Pepe Serra, té com a objectiu analitzar a fons la fallada judicial i definir les accions a seguir per part de la institució. La cita es produeix en un moment especialment sensible, tant des del punt de vista cultural com polític, i posa sobre la taula un dels debats més intensos del patrimoni artístic a Espanya.
Una fallada judicial amb grans implicacions culturals
El passat 28 de maig, el Tribunal Suprem va confirmar que les pintures murals han de ser traslladades des del MNAC al Monestir de Sijena, a Osca. La resolució dona la raó a Aragó després d'anys de batalla legal, afirmant que la sortida dels frescos del monestir no va ser vàlida i, per tant, han de tornar al seu lloc d'origen.
Aquest mateix dia, Pepe Serra va anunciar públicament la seva intenció de convocar immediatament al patronat del museu per a tractar l'assumpte de manera conjunta amb les administracions implicades. En les seves declaracions, va subratllar la necessitat de "prendre decisions responsables" que preservin tant el valor artístic de les obres com el respecte a les resolucions judicials.
Pressió des d'Aragó per a accelerar el trasllat
En els dies posteriors a la sentència, la consellera d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, Tomasa Hernández, va enviar cartes tant al president del patronat del MNAC, Joan Oliveras, com al ministre de Cultura, Ernest Urtasun, instant que s'iniciï com més aviat millor el procés de devolució dels frescos. Des d'Aragó s'insisteix que no hi ha ja marge per al retard i que les obres han de tornar al seu enclavament original.
Aquestes missives han incrementat la pressió institucional sobre el museu, el patronat del qual es reuneix amb la complexa tasca de conciliar el compliment legal amb la defensa del paper del MNAC com a custodi d'un patrimoni de gran fragilitat i valor històric.
Suport polític al MNAC des del Parlament
Mentrestant, en l'àmbit polític català, el Parlament de Catalunya ha mostrat el seu suport al MNAC. La setmana passada es va aprovar una declaració institucional promoguda per PSC-Units, Junts, ERC, En Comú Podem i la CUP, que expressa el seu suport al museu davant la sentència i exigeix al Govern que esgoti tots els recursos legals possibles per a evitar el trasllat.
Aquest document reflecteix un consens transversal entre formacions polítiques que habitualment discrepen en altres temes, la qual cosa posa de manifest la transcendència simbòlica i cultural d'aquest litigi.
Un debat que va més enllà del legal
La qüestió de les pintures murals de Sijena transcendeix l'àmbit jurídic i toca fibres molt sensibles del patrimoni, la identitat i l'equilibri institucional entre comunitats autònomes. L'MNAC ha defensat sempre que les pintures, extretes en condicions precàries durant la Guerra Civil i conservades durant dècades en les seves instal·lacions, s'han protegit i difós amb rigor i professionalitat.
A més, hi ha preocupació tècnica entre els experts per l'estat de les obres, extremadament fràgils a causa de la seva naturalesa mural. El seu trasllat, afirmen alguns especialistes, podria posar en risc la seva integritat física, malgrat la legitimitat de la reclamació aragonesa.
El futur de l'art en mans de la diplomàcia institucional
La reunió del patronat d'aquest dilluns marcarà un punt d'inflexió en aquest llarg conflicte. En ella s'espera que les diferents administracions dialoguin i busquin una sortida consensuada, que compleixi amb la legalitat sense comprometre la conservació del patrimoni artístic.
El que està en joc no és només la destinació d'uns frescos medievals, sinó també el model de gestió cultural que desitja projectar Catalunya i Espanya: un basat en la col·laboració, el respecte a la justícia i la protecció responsable del llegat històric comú.
Escriu el teu comentari