Illa reivindica la memòria històrica i demana no caure en l'oblit mentre "l'autoritarisme avança"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una crida a preservar la memòria històrica i evitar l'oblit, especialment en un context global marcat pel ressorgir de l'autoritarisme i l'increment dels conflictes armats, com els que és viuen a Ucraïna i Gaza.

Així ho ha expressat aquest dilluns durant l'acte commemoratiu del 80è aniversari de l'alliberament dels camps de concentració nazis, celebrat al costat del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

Illa ha criticat els intents de banalitzar símbols del passat, recordant un recent episodi protagonitzat per l'empresari Elon Musk, qui —segons ha assenyalat— va trivialitzar la salutació nazi, provocant que altres persones ho imitessin com si es tractés d'un gest de rebel·lia sense conseqüències.

"Recordar és comprendre d'on venim i, sobretot, a on no hem de tornar", ha afirmat Illa, subratllant que el pas del temps no pot diluir la gravetat de l'ocorregut ni restar valor als avanços reeixits en democràcia.

En aquest sentit, ha destacat la implicació del Govern en els actes impulsats per l'Executiu central amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, així com el treball realitzat pel seu govern en l'elaboració d'una llei de memòria democràtica, ja en fase avançada en el Parlament.

"No podem rendir-nos en la defensa de la democràcia", ha insistit Illa. "La llibertat, la pau i els drets que avui gaudim no són un regal, sinó conquestes que hem de protegir". I ha conclòs advertint que "qui coneix la història sap que existeix la maldat, i que només pot enfrontar amb memòria i esperança".

Espadaler: “La democràcia té un preu”

En la seva intervenció, el conseller Ramon Espadaler ha subratllat el valor cívic i ètic de les polítiques de memòria democràtica, assenyalant que aquestes permeten recordar que la democràcia és un bé fràgil que pot ser amenaçat per qualsevol règim autoritari.

Espadaler ha posat l'accent en la necessitat de transmetre aquesta memòria a les noves generacions, alertant sobre dades preocupants: "Segons algunes enquestes, un 20% dels joves catalans afirmen que no els importaria viure sota un règim no democràtic si aquest resol els seus problemes".

Així mateix, ha assenyalat que la memòria democràtica ha de servir per a trencar silencis històrics i reparar injustícies. "Hem de construir una societat basada en el respecte a la diversitat, als drets humans i a la dignitat de totes les persones", ha destacat.

L'acte també ha comptat amb una ponència de la catedràtica d'espanyol en Amherst College, Sara J. Brenneis, a més d'una taula rodona amb familiars de persones deportades i l'actuació musical de Marina Rosell.