Dalmau i Menor exhibeixen la bandera LGTBIQ+ al Palau i alerten de la segregació

En el marc del Dia Internacional de l’Orgull, el Govern de Catalunya ha escenificat aquest dissabte un ferm compromís institucional i social amb els drets del col·lectiu LGTBIQ+, en un acte d’alt valor simbòlic celebrat al Palau de la Generalitat. A primera hora del matí, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor, han desplegat la bandera LGTBIQ+ al balcó principal del Palau, com a gest inaugural d’una jornada de reivindicació.

L’acció ha comptat amb la presència destacada de responsables institucionals com la secretària general d’Igualtat i Feminismes, Sònia Guerra, i el director general de Polítiques Públiques LGTBIQ+, Alberto Lacasta. També hi han assistit representants del teixit associatiu, entre els quals Fina Campàs, vicepresidenta segona del Consell Nacional LGTBIQ+; José Benifo Eres, del Grup d’Amics Gais (GAG); Gina Serra, d’ATC Llibertart; i la directora de la televisió digital LGTBIQ+ Gayles.tv.

Reivindicació i memòria

En l’acte institucional posterior al desplegament de la bandera, celebrat a l’interior del Palau, Eva Menor ha llançat un missatge directe: “Hi ha actors que històricament han volgut invisibilitzar i esborrar el col·lectiu, però avui som aquí per dir-los que no ho permetrem”. Menor ha recordat que, segons dades del Govern, l’exclusió per motius d’orientació sexual o identitat de gènere ja és la segona causa de discriminació a Catalunya, fet que evidencia la urgència de polítiques actives i estructurals.

Fina Campàs ha intervingut recordant els fets de Stonewall de 1969, a Nova York, origen de l’actual moviment de l’Orgull. “La cultura és una eina de resistència”, ha proclamat en llegir el manifest de l’acte, subratllant el paper clau de l’art, la literatura i la comunicació com a canals de defensa i cohesió per a la comunitat LGTBIQ+.

Per la seva banda, Albert Dalmau ha clos l’acte amb una mirada internacional, destacant les manifestacions que aquest dissabte tenen lloc a Budapest, Hongria, on els drets del col·lectiu estan en risc. “Avui també lluitem per aquelles persones que ho fan en condicions molt més difícils. És una lluita pels drets humans i per la dignitat”, ha afirmat.

La cultura com a refugi

En declaracions posteriors, Menor ha tornat a subratllar el paper protector de la cultura, considerant-la un “espai de refugi col·lectiu en els temps més foscos”. El Govern referma així la seva intenció de convertir les polítiques culturals en un eix de transformació social per combatre l’odi i la discriminació.

L’acte institucional ha situat Catalunya al centre del mapa de les reivindicacions del 28J, amb un missatge clar: el compromís amb els drets LGTBIQ+ no és només simbòlic, sinó una prioritat política davant els discursos de retrocés que ressorgeixen a Europa i al món.