Catalunya planta cara a Orbán a Hongria després de la prohibició de l'Orgull LGTBI
Una representació plural del Parlament s'ha desplaçat a la capital hongaresa per a recolzar la causa LGTBI davant el veto governamental. L'acció denuncia la fragilitat de llibertats que es creien garantides a Europa
La vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, Raquel Sans, ha llançat aquest dissabte un missatge contundent des de Budapest: “La indiferència no val” en contextos de repressió. Les seves declaracions arriben com a resposta a la prohibició de la marxa de l’Orgull LGTBI a la capital hongaresa, decretada pel president del país, Viktor Orbán.
Presència institucional en defensa dels drets LGTBI
Sans ha participat a la ciutat juntament amb una delegació oficial del Parlament de Catalunya, formada per representants del PSC, ERC, Junts i Comuns, en una mostra d’unitat institucional sense precedents davant un retrocés flagrant en els drets civils dins de la Unió Europea.
La comitiva catalana es trobava a Budapest amb motiu de la manifestació pels drets LGTBI, que ha estat vetada per les autoritats hongareses. La presència de càrrecs electes de diferents sensibilitats polítiques reforça el compromís compartit del Parlament en la defensa dels valors democràtics i de la igualtat.
Una alerta davant la regressió de drets
“Hi ha drets que pensàvem consolidats i es demostra que no ho estan”, ha advertit Sans durant la seva intervenció davant els mitjans, subratllant que la defensa de les llibertats no es pot donar mai per descomptada. “Si no es defensen sempre, ens els poden arrabassar”, ha insistit, assenyalant el risc real de retrocessos fins i tot en drets que semblaven fermament establerts.
Catalunya com a altaveu internacional
Amb aquesta visita, el Parlament no només denuncia la censura imposada pel govern d’Orbán, sinó que es converteix en altaveu europeu en defensa del col·lectiu LGTBI i de les llibertats públiques amenaçades en alguns Estats membre.
L’acció del Parlament s’afegeix a una preocupació internacional creixent per les polítiques restrictives del govern hongarès, que ha estat objecte de crítiques reiterades per part d’organismes europeus i entitats de drets humans.
Escriu el teu comentari