Illa anuncia que TMB comprarà 39 nous trens per al Metre de Barcelona, 22 per a la L9

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns la licitació de compra, per part de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), de 39 nous trens per al Metro de Barcelona, 22 dels quals per donar servei al tram central de la L9, que preveu tenir habilitades algunes de les seves noves estacions el 2027.

Ho ha dit en l’acte institucional pel centenari del Metro que TMB ha celebrat al paraninf de l’Escola Industrial de Barcelona, en el qual han intervingut també l’alcalde, Jaume Collboni, i la primera tinenta d’alcalde i presidenta de TMB, Laia Bonet.

“Aquest juliol licitarem la compra de 39 trens per donar servei al tram central de la L9 i augmentar l’oferta de les línies convencionals en un 21%. Un pas més per millorar el Metro de Barcelona que ens permetrà passar de 185 a 224 unitats distribuïdes a les diferents línies a partir de l’any 2029”, ha afirmat el president.

Ha detallat que s’invertiran 331 milions d’euros en l’adquisició dels nous combois, que assumiran les diferents administracions de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM): Generalitat (51%), Ajuntament (25%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (24%).

La licitació pública que s’iniciarà aquest juliol preveu adjudicar la compra durant la primavera del 2026, i es preveu incorporar els nous combois a la xarxa el 2029, que tindran una capacitat de passatgers superior, amb l’objectiu d’absorbir l’augment de la demanda i augmentar el confort, i seran “més accessibles i més sostenibles”.

Reducció de freqüències

Els 22 nous trens que han de donar servei a la L9 seran 22 dels combois actuals de la L2, que són de la mateixa sèrie que els trens automàtics que actualment circulen per la L9; i les noves adquisicions es destinaran a la L2.

Més enllà dels 22 nous trens per al tram central de la L9 —el que s’obrirà des de La Sagrera (L9 Nord)—, altres 17 trens reforçaran la resta de línies de la xarxa, amb l’objectiu que totes les línies convencionals funcionin, a l’hora punta, amb una freqüència de pas inferior als 3 minuts i mig.

Per línies, la L1 passarà de tenir 38 a 44 trens (i reduirà de 3:05 a 2:38 la freqüència de pas a l’hora punta); la L2 de 22 a 25 (reduint de 3:15 a 2:50 la freqüència), i la L3 incorporarà 4 nous trens, tot i que 4 dels actuals 30 passaran a la L5, per la qual cosa mantindrà els 30 trens (però reduirà de 3:28 a 3:20 la seva freqüència).

La L4 sumarà 4 trens, passant de 23 a 27 (i reduint de 3:57 a 3:26 la freqüència); i la L5 incorpora els 4 trens que cedeix la L3 (i redueix així la freqüència de 2:29 a 2:15); mentre que la L11 manté els seus 3 trens i la seva freqüència actual.

Governs "pro transport públic"

Illa ha emmarcat l’anunci en el seu compromís de posar Catalunya en marxa i desplegar totes les seves capacitats: “Assumim un compromís de posar Catalunya en marxa, i això és sinònim d’invertir més en el Metro”.

Ha sostingut que la inversió és possible gràcies a la col·laboració entre administracions, i perquè totes elles són administracions que estan a favor del transport públic: “Hi ha governs pro transport públic i governs que no ho són. L’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat de Catalunya, som governs a favor del transport públic”.

Ha assegurat que la inversió de recursos per a la xarxa està arribant a nivells històrics, i ha repassat els projectes d’ampliació de les línies L1 cap a Badalona (Barcelona), L2 cap a l’Aeroport de Barcelona, L3 cap a Esplugues de Llobregat (Barcelona), L4 cap a La Sagrera i la culminació de la L9: “La aposta pel transport públic i el Metro és una política social i de planificació estructural de primer ordre”.

Jaume Collboni

Collboni ha afirmat que el centenari de la infraestructura arriba en un moment rècord d’usuaris (469 milions de viatges el 2024), i amb una xifra de 1,8 milions en l’últim Sant Jordi, cosa que, al seu judici, demana preparar-se pel futur i “per ser el Metro dels 2 milions de passatgers diaris”.

Ha afirmat que poder moure’s per la ciutat de forma econòmica, ecològica i ràpida és “el que millor garanteix l’autonomia social i el dret a quedar-se a la ciutat”, per la qual cosa ha considerat necessari l’augment de freqüències que comportarà la incorporació dels trens.

“El objectiu és que en els pròxims cinc anys, a les línies que van de la 1 a la 5, no s’hagi d’esperar més de tres minuts i mig als andans”, ha expressat, i ha agraït a la Generalitat que s’hagin reactivat alguns projectes d’ampliació històricament frenats, segons les seves paraules.

Laia Bonet

Per la seva banda, Bonet ha valorat que l’aniversari arriba en un moment de bona salut de la xarxa, amb xifres rècord, però també amb bones valoracions dels usuaris, que puntuen amb un 8,2: “La nota més alta de la història. I això no és fàcil. No és fàcil en un servei públic rebre aquesta valoració”.

Ha confiat a poder anunciar nous trams per ampliar la capacitat de la xarxa per connectar més barris de la ciutat i més ciutats: “Que facin créixer allò que ens agrada denominar la Barcelona del Metro, que no és altra que la Barcelona metropolitana”, ha expressat.