L'ANC fa un pas ferm cap a la seva renovació interna per adaptar al 'nou' independentisme

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat llum verda a una reforma parcial dels seus estatuts després de la celebració de la seva Assemblea General Ordinària (AGO), duta a terme de manera telemàtica entre el 25 i el 30 de juny. La proposta va obtenir un suport majoritari del 73% dels socis participants, superant amb folgança el mínim requerit del 65%.

En total, 3.434 afiliats van participar en la votació, en la qual també es van aprovar altres canvis clau com la modificació del Reglament de Règim Intern i una actualització del full de ruta de l'entitat, originalment validada al gener.

Reforçar la neutralitat política com a objectiu principal

Un dels aspectes més destacats d'aquesta reforma és la voluntat explícita de reforçar el caràcter no partidista de l'ANC. Aquesta decisió respon a l'objectiu de l'organització de mantenir la seva independència respecte als partits polítics independentistes, marcant així una distància estratègica respecte a actors partidaris del moviment.

Aquest nou enfocament també implica limitar la possibilitat que l'ANC es presenti com a candidatura electoral pròpia, alguna cosa que ja havia generat debat intern en anys anteriors.

Canvis en l'estructura organitzativa

En el pla intern, la reforma també introdueix importants novetats en matèria de governança i transparència. S'elimina, per exemple, l'exigència d'una majoria de dos terços dels vots per a accedir a càrrecs orgànics dins de l'organització. Aquesta modificació busca facilitar la participació i renovar lideratges sense barreres excessives.

A més, es permetrà que exsecretaris nacionals puguin tornar a presentar, obrint la porta a recuperar experiència acumulada i fomentar la continuïtat en els projectes estratègics de l'entitat. Des de l'organització, s'ha definit aquesta actualització com un pas cap a la millora en els processos disciplinaris i electorals, apostant per una estructura més àgil, democràtica i clara.

L'ANC continua així el seu camí d'adaptació als nous temps de l'independentisme català, amb una aposta per consolidar com una plataforma cívica, oberta i apartidista, centrada en la mobilització social i no en la pugna política electoral.