Joan Ridao espera que hi hagi una "correcció" de la doctrina del TC

El jurista Joan Ridao ha manifestat que espera que hi hagi una "correcció" de la doctrina del Tribunal Constitucional (#TC) en relació al Parlament de Catalunya i altres cambres en els pròxims anys.

Ho ha explicat en una entrevista a Europa Press arran de la publicació del llibre 'Dret parlamentari de Catalunya' (Atelier), una anàlisi sistemàtica i actualitzada del règim jurídic i del funcionament del Parlament, on descriu la funcions bàsiques de la cambra legislativa catalana, la seva organització interna i els procediments parlamentaris.

Per a Ridao, part important de la regulació i la seguretat jurídica relativa a funcions del Parlament s'han vist modificades com a conseqüència "dels criteris interpretatius" i decisions adoptades pel TC.

Així, creu que l'aprovació en la Cambra catalana d'iniciatives declaratives o amb una transcendència merament política va quedar alterada amb la intervenció del TC perquè "van passar a tenir efectes jurídics", i ha situat el punt d'ignició de tot això en 2014 amb la impugnació de la declaració del dret a decidir.

"Quan el TC diu que això pot tenir eficàcia jurídica i ho persegueix, i no sols ho persegueix i ho expulsa de l'ordenament, sinó que a més a partir d'aquí es poden prendre iniciatives per part de la justícia penal, això ha trastocat una mica el funcionament d'aquests últims anys en el Parlament", ha explicat.

EN ALTRES CAMBRES

Tanmateix, ha apuntat que això també ha passat en altres cambres legislatives, començant pel Congrés amb "determinades decisions que han afectat la Mesa en relació a la qualificació d'iniciatives parlamentàries".

"El que no pot fer en una fase preliminar és atribuir a la Mesa una responsabilitat que no li correspon. Això ha passat en el Congrés, òbviament en el Parlament, o per exemple en el Congrés amb la incompatibilitat sobrevinguda d'Alberto Rodríguez", ha exposat.

Segons Ridao, una cosa és controlar una llei quan ja ha estat aprovada i una altra és voler impugnar i declarar inconstitucional una declaració política: "El Parlament, si vol, pot decidir que la terra és plana. Òbviament això no té conseqüències de caràcter jurídic, i no per aquest motiu se li ha de perseguir".

Malgrat sostenir que el dret parlamentari català és modern, ha admès que ha quedat afectat per la jurisprudència del TC d'aquests últims anys arran de "les vicissituds i les penalitats de la situació política i derivades del 'procés", més enllà de la Constitució i l'Estatut.

No obstant això, ha defensat que la regulació del Parlament "segurament és la més moderna i actualitzada" de la resta d'Espanya, destacant els canvis que es van fer en 2005 per a racionalitzar el parlamentarisme i donar més protagonisme a les minories, a més de destacar el debat obert que hi ha en relació a l'estatut del parlamentari, les prerrogatives i drets que té un parlamentari davant altres poders polítics --inviolabilitat i immunitat--.

AGILITAR PROCEDIMENTS

Un altre qüestió que ha posat sobre la taula és la necessitat d'agilitar els procediments legislatius, de "matriu vuitcentista", i creu que el Parlament està perdent centralitat en favor del Govern perquè, al seu judici, aquests últims estan fent un ús intensiu de la figura del decret llei, que haver de ser excepcional.

"S'està recorrent al decret llei o a la lectura única. I una altra patologia pròpia en el procediment legislatiu són les lleis òmnibus", ha lamentat Ridao, que considera que també cal millorar la banalització que, en la seva opinió, s'està fent de les sessions de control en usar per a lluir i no com un mecanisme per a obtenir informació per a controlar al Govern, ha lamentat.

El també exdiputat republicà en el Parlament i el Congrés ha argumentat també la necessitat de destinar més mitjans i recursos a la Cambra catalana, la despesa de la qual representa "només el 0,1% del pressupost de la Generalitat".

"Dotar el Parlament de mitjans, la qual cosa significa facultatius, experts, juristes, politòlegs i sociòlegs, com en la majoria de parlaments, pot ajudar, en un moment en què hi ha hagut certa pèrdua de coneixement o d'experiència política, a fer millor el treball i a legislar millor", ha apuntat.

DISCURSOS D'ODI

La tensió entre la llibertat d'expressió del parlamentari i determinats discursos d'odi és un altre dels aspectes que, segons Ridao, cal abordar perquè "hi ha hagut expressions que a vegades, en funció del llistó moral de cadascun, poden haver estat percebudes com a inconvenients o contràries al decòrum de la Cambra".

Segons Ridao, la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a la inviolabilitat del parlamentari és "molt generosa i liberal, en el sentit que permet qualsevol tipus d'expressió, pràcticament, en l'esfera parlamentària".

Malgrat tot, el jurista deixa clar que hi ha un límit que, al seu judici, no s'ha de traspassar: el delicte d'odi, per la qual cosa ha demanat diferenciar determinades expressions que van dirigides a col·lectius minoritzats de crítiques que es dirigeixin a un partit o persona concreta.

I encara que reconeix que és una qüestió delicada i que no té una solució definitiva perquè "depèn del llistó moral de cadascun", creu que hauria de partir de l'autocontrol dels diputats, més enllà del control que pot exercir el president del Parlament sobre la base de les competències que li assigna el reglament de la Cambra.

AMNISTIA

Després de l'aval del TC a la Llei d'Amnistia, Ridao ha lamentat que determinats òrgans judicials s'han deixat portar "per la seva pulsió política i fins i tot pel seu orgull patriòtic, la qual cosa ha evidenciat un activisme polític i militant que no els correspon".

"Els jutges el que han de fer és aplicar la llei del legislador democràtic, per la qual cosa qualsevol temptació de no aplicar o dilatar l'aplicació d'una llei com aquesta és lamentable", ha resolt.