Olga Pané creu que la fugida de sanitaris és un "mite" i nega que els seus sous siguin baixos

La consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, ha negat aquest dimecres que existeixi una fugida generalitzada de professionals sanitaris a Catalunya. Segons ha assegurat durant una conferència en el Fòrum Europa Tribuna Catalunya, la marxa de metges i infermeres a altres països “és un mite”, ja que la comunitat importa més professionals dels que exporta.

Durant la seva intervenció, Pané ha apuntat que enguany ja es graduen més sanitaris dels que es jubilen i ha assegurat que, en comparació amb altres sectors, els treballadors de la salut “no tenen sous baixos”. A més, ha defensat que, en termes proporcionals, els metges a Catalunya cobren el mateix que en altres països europeus si es compara amb el salari mig nacional, i que les infermeres fins i tot guanyen més.

També ha subratllat que el sou per hora dels sanitaris catalans està per sobre de la mitjana europea, i que les guàrdies mèdiques s'han revaloritzat de manera “extraordinària”. En aquest sentit, ha explicat que l'increment del pressupost sanitari en els últims anys s'ha destinat principalment a plantilles i salaris.

La consellera ha defensat que la salut és un motor econòmic clau a Catalunya, on la despesa pública en sanitat aconsegueix els 16.000 milions d'euros anuals, mentre que la indústria del sector factura 29.000 milions. Al seu judici, “és impossible reduir la despesa sanitària”, i ha insistit que les reformes estructurals són l'únic camí viable.

En aquesta línia, Pané ha apostat per una “medicina basada en el valor” i ha cridat a parar esment al cost d'oportunitat, subratllant que la despesa no pot continuar creixent al ritme actual. Ha reclamat un millor ajust pressupostari per a respondre als nivells reals de demanda.

Preguntada per l'absentisme laboral, Pané ha reconegut que les baixes mèdiques a Catalunya són molt elevades en comparació amb altres comunitats autònomes, amb una incidència del 4,7 per cada 1.000 treballadors. Ha destacat que es concentren en els primers dies d'absència i ha defensat una millor gestió de les baixes des de l'atenció primària, encara que ha puntualitzat que aquest fenomen també té un component laboral i legislatiu que excedeix a l'àmbit sanitari.

Finalment, ha identificat diversos reptes estructurals del sistema de salut públic català, com l'envelliment de la població, el consegüent augment del cost sanitari, i l'impacte de la solitud no desitjada en la salut. També ha reconegut que l'atenció primària necessita una reforma profunda, en considerar que “el sistema no és eficaç ni eficient” quan es tracta de resoldre patologies lleus.