Europa examinarà la llei de l'amnistia avalada pel Constitucional el 15 de juliol

El pròxim 15 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà vistes públiques per a estudiar diverses qüestions prejudicials sobre la controvertida llei d'amnistia espanyola, just quan el debat polític i jurídic sobre la seva legalitat ha aconseguit el seu punt més àlgid.

L'alt tribunal europeu escoltarà a les parts implicades en els recursos presentats per quatre òrgans judicials espanyols: el Tribunal de Comptes, l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC) i el Jutjat de Vilanova i la Geltrú. Tots ells han qüestionat diferents aspectes legals de la norma, al·legant possibles conflictes amb el Dret de la Unió Europea.

Quatre fronts judicials en joc

Tribunal de Comptes: planteja vuit preguntes vinculades a si l'amnistia afecta a la responsabilitat comptable per l'ús de fons públics en el referèndum il·legal del 1-O i si es comprometen interessos financers europeus.

Audiència Nacional: qüestiona l'aplicació de l'amnistia en el cas dels CDR acusats de terrorisme, on podria existir vulneració de principis bàsics del dret penal europeu.

#TSJC: presenta dubtes respecte als ex alts càrrecs de la Generalitat, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, imputats per malversació.

Jutjat de Vilanova i la Geltrú: planteja si la norma respon a un intercanvi polític per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez, la qual cosa posaria en dubte la seva legitimitat constitucional i europea.

Una fallada anticipada que tensiona al Constitucional

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va avalar la llei fa dues setmanes amb 6 vots progressistes enfront de 4 conservadors, sense esperar el pronunciament del TJUE. Aquesta decisió va ser presa malgrat les sol·licituds de magistrats com Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, a més del Senat i el PP, per a paralitzar el procés o remetre la qüestió a Europa.

L'argument de Pumpido va ser clar: el TC actua amb autonomia i no depèn d'altres òrgans jurisdiccionals. No obstant això, aquesta acceleració ha generat preocupació institucional, especialment si el TJUE dictamina que la norma és incompatible amb el Dret de la Unió.

Confiança a Europa i antecedents inquietants

Des dels sectors crítics amb la llei, com l'advocat Juan Chapapría, part demandant en el cas del Tribunal de Comptes, es confia que el TJUE acabi invalidant l'aval constitucional. Apunten a precedents europeus, com el cas de Romania en 2019, on la Comissió Europea va frenar un intent d'amnistiar delictes de corrupció impulsat pel llavors líder del Partit Socialdemòcrata, Liviu Dragnea.

Chapapría sosté que la norma espanyola manca d'una base legítima d'interès general i qualifica la seva aplicació com una possible “autoamnistía”. A més, critica la “inusual celeritat” amb la qual el Constitucional ha resolt el cas, negant fins i tot la possibilitat d'elevar una qüestió prejudicial.

Sentència europea en l'horitzó

Segons el president del TJUE, Koen Lenaerts, les conclusions de l'Advocat General estaran disponibles després de l'estiu, amb l'objectiu que la sentència definitiva es publiqui abans de finalitzar 2025. De confirmar una fallada contrària a l'amnistia, l'aval del Tribunal Constitucional espanyol podria quedar sense efecte, obrint un nou escenari jurídic i polític de gran importància a Espanya.