Tensió fiscal entre Hisenda i ERC

A 24 hores de l'esperada Comissió Bilateral Estat-Generalitat, les negociacions entre el Ministeri d'Hisenda, ERC i el PSC es troben en punt mort. El motiu: la resistència de María Jesús Montero a garantir per llei que la Generalitat recapti la totalitat del IRPF generat a Catalunya a partir de 2026.

L'acord, inicialment perfilat entre el PSC i Esquerra Republicana, contemplava la presentació conjunta d'una proposició de llei amb el PSOE per a habilitar aquest traspàs fiscal. No obstant això, Hisenda ha optat per una via més pragmàtica però jurídicament fràgil: un conveni de col·laboració entre l'Agència Tributària Espanyola (AEAT) i l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Per a ERC, aquesta alternativa rebaixa l'abast polític de l'acord i no garanteix l'estabilitat del traspàs. "Els convenis es poden trencar; les lleis, no", argumenten fonts republicanes, que a més recorden que la llei incloïa un calendari tancat adaptat a una legislatura incerta, amb presentació al setembre i aprovació abans de cap d'any.

En resposta, ERC ha decidit presentar en solitari la seva pròpia proposició de llei aquest mes de juliol com a manera de pressionar tant al Govern central com al PSC, que ara es troba en una posició incòmoda entre els pactes amb Esquerra i la línia dura del Ministeri.

Disputa de fons: qui mana en la recaptació

Encara que Hisenda no qüestiona que Catalunya acabi recaptant el 100 % del IRPF, sí que posa límits al grau de control de la ATC i al ritme d'implementació, que s'allargaria diversos anys. El secretari d'Estat, Jesús Gascó —persona de màxima confiança de Montero—, defensa que durant la transició la AEAT mantingui el lideratge tècnic i operatiu, al·legant criteris d'eficiència i capacitat instal·lada.

El debat també evidencia una asimetria amb els territoris forals, ja que el nou marc no contempla capacitat normativa per a la Generalitat sobre l'impost, alguna cosa que sí que ocorre a Euskadi i Navarra.

Possibles sortides i conseqüències polítiques

Entre les fórmules que es remenen està reforçar estructuralment la ATC, dotant-la de més recursos humans i tecnològics abans que assumeixi competències plenes. També s'estudia incloure en l'acord un esment explícit al principi de ordinalidad, és a dir, que una comunitat que més aporta no pot ser la que menys rebi.

La incertesa es mantindrà fins a l'últim moment. Segons el posicionament públic de ERC després de la Bilateral, el Govern de Pedro Sánchez podria sortir reforçat o afeblit, en funció de si es percep que ha complert o no amb els seus compromisos fiscals amb Catalunya.

El que és clar és que, en un context d'alta tensió política i pressupostària, el IRPF català s'ha convertit en una peça clau dels escacs econòmics i territorials d'Espanya.