La Fiscalia investiga les gestions de Leire Díez per a influir en causes judicials de l'independentisme
La trobada entre el fiscal i el presumpte intermediari va tenir lloc el passat 27 de febrer en una terrassa de Madrid.
La Fiscalia Provincial de Madrid ha reobert una recerca clau que afecta directament processos judicials vinculats a l'independentisme a Catalunya . El focus està sobre Leire Díez, ex regidora socialista, assenyalada pel fiscal anticorrupció José Grinda com a impulsora d'un intent de xantatge. Segons la denúncia, un intermediari va oferir a Grinda un lloc a l'estranger a canvi d'arxivar o alterar causes judicials sensibles, entre elles el cas Pujol, el del 3 % i altres expedients relacionats amb corrupció política i xarxes de finançament il·legal vinculades al soberanisme.
La trobada entre el fiscal i el presumpte intermediari va tenir lloc el passat 27 de febrer en una terrassa de Madrid. Grinda assegura que la proposta va ser explícita i que va esmentar com a interessada directa a Leire Díez. Encara que la causa va ser inicialment arxivada al maig per no haver pogut localitzar al mediador, noves evidències i declaracions han motivat la seva reobertura, i el Consell Fiscal ha concedit empara formal al fiscal denunciant, destacant la gravetat dels fets.
El jutge encarregat del cas ha reactivat les diligències i sol·licitat noves proves documentals, mentre s'amplia l'abast de la recerca a altres jurisdiccions. En paral·lel, en els jutjats de Badajoz, Díez també enfronta una querella per delictes de tràfic d'influències, revelació de secrets i suborn. Segons fonts jurídiques, el material confiscat a la exconcejala inclou comunicacions que podrien apuntar a un intent sistemàtic de manipular processos judicials que han afectat directament l'espai polític català.
Aquest cas se suma a la creixent inquietud sobre possibles estructures paral·leles de poder que haurien operat en l'ombra per a intervenir en decisions judicials estratègiques en contra de l'independentisme. Col·lectius sobiranistes i partits com a ERC i Junts han reaccionat amb contundència, reclamant una recerca profunda sobre les connexions entre els aparells de l'Estat i figures amb accés a la intel·ligència institucional. Denuncien que aquesta situació reobre velles ferides com les generades per l'anomenada "Operació Catalunya", que ja va ser objecte de denúncies per espionatge polític.
El cas també ha provocat incomoditat en el si del #PSOE, on algunes veus internes reconeixen el risc reputacional que representa tenir a una exconcejala implicada en possibles maniobres de pressió contra el sistema judicial. Des de l'entorn de Díez, es defensen al·legant que no hi ha proves directes de la seva implicació en delictes i acusen els seus crítics d'orquestrar una campanya de desprestigi. No obstant això, l'avanç del procediment judicial podria forçar pronunciaments més clars per part de la cúpula socialista si les proves continuen apuntant a una interferència directa.
Mentrestant, a Catalunya , la percepció de persecució política continua viva en sectors independentistes, que interpreten aquesta causa com una nova confirmació que part de l'aparell de l'Estat ha actuat durant anys per a frenar les seves aspiracions mitjançant tàctiques opaques. El desenvolupament del procés judicial, i especialment l'actuació del jutge instructor en les pròximes setmanes, serà clau per a esclarir fins a quin punt Leire Díez va poder participar en una xarxa de pressió política que va afectar les institucions catalanes.
Escriu el teu comentari