Inspectors d'Hisenda creuen que es produirà un caos tècnic i fiscal en la cessió del IRPF a Catalunya

La possible cessió de la gestió del IRPF a la Generalitat de Catalunya, prevista per a gener de 2026 com a part de l'acord polític entre el PSOE i ERC per a la investidura de Salvador Illa, ha encès les alarmes entre una bona part d'inspectors d'Hisenda i experts tributaris. La mesura, que formarà part del denominat “contingent català”, planteja una complexa reestructuració del sistema tributari actual amb implicacions tècniques, operatives i jurídiques de gran importància.

Encara que l'atenció pública sol centrar la Campanya de la Renda, els especialistes adverteixen que el veritable repte no està en la declaració final, sinó en el sistema de retencions a compte que realitzen les empreses mes a mes a través de l'Agència Tributària (AEAT), a partir del 20 de febrer de cada exercici fiscal.

“Gestionar el IRPF és molt més complicat que obrir un compte per a rebre fons”, adverteix Francisco de la Torre, explica l'inspector d'Hisenda i coautor del llibre La factura del contingent català.

La seva visió la comparteix Rufino de la Rosa, exdirector de Gestió Tributària de la AEAT, qui planteja a través del seu perfil de Linkedin, interrogants sense resoldre: “No s'ha explicat com es coordinaran les retencions d'empreses radicades a Catalunya amb empleats en la resta d'Espanya, i viceversa”. La complexitat es multiplica quan es considera que el 85% del IRPF prové de retencions, especialment sobre el treball i l'estalvi.

Un sistema tributari en joc?

Actualment, el #IRPF representa gairebé la meitat de la recaptació tributària del país i un 46% dels ingressos a Catalunya, una comunitat que aporta el 20% del PIB nacional.  Segons els inspectors, per a assumir aquesta competència serà necessari reconfigurar per complet el sistema de retencions, establir noves vies d'informació amb les empreses i bancs, i assegurar un accés fiable i unificat a les dades dels contribuents.

“Traspassar el IRPF no és simplement transferir diners d'un compte a una altra —insisteix De la Torre—, implica accedir a dades precises que s'obtenen d'un sistema construït durant dècades”.

Fonts pròximes als equips tècnics de la Generalitat valoren com a solució intermèdia que la AEAT ingressi les retencions en un compte del Banc d'Espanya, des d'on es transferirien posteriorment a la Generalitat.  Aquesta fórmula evitaria canvis legislatius immediats, encara que no resol els problemes de fons i és vista per alguns com el primer pas cap a una fragmentació de la AEAT.

Silenci administratiu i falta de coordinació

De moment, ni els funcionaris de l'Agència Tributària a nivell nacional ni els de la seva Delegació a Catalunya han rebut instruccions concretes. La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals, celebrada a Barcelona el passat 28 de febrer, va acordar ampliar el paper de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) en la Campanya de la Renda de 2024, amb la contractació de 192 assessors i l'obertura de 36 oficines en tot el territori català, passant de 35 a 87 punts d'atenció al contribuent.

No obstant això, aquesta mesura operativa, encara que significativa, no guarda relació directa amb el complex sistema d'ingrés de retencions que es pretén traslladar a partir de 2026, i ha passat pràcticament desapercebuda entre assessors fiscals i associacions professionals.

Una reforma d'alt risc

Experts i exresponsables d'Hisenda coincideixen a assenyalar que el projecte, tal com es planteja, podria desembocar en un escenari caòtic si no es planifica amb precisió i coordinació interterritorial. A més, subratllen que, lluny de ser una simple cessió tècnica, la gestió del IRPF suposa una qüestió estructural que afecta la cohesió del sistema tributari espanyol.