Catalunya perd fons en el repartiment estatal per a la dependència malgrat l'augment de la despesa autonòmica

Catalunya es troba entre les nou comunitats autònomes que han perdut finançament del nivell acordat del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) el 2024, segons el darrer informe de l' Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials. La pèrdua és deguda a l'incompliment dels objectius marcats per rebre part dels 783 milions d'euros distribuïts per l'Estat.

Aquesta situació contrasta amb l?esforç pressupostari de les comunitats, que el 2024 van tornar a assumir el 72,9% de la despesa total en dependència, després de quatre anys d?alleujament financer per part del Govern central. L'aportació estatal va caure al 27,1%, trencant amb el compromís d'acostar-se al 50%, cosa que s'ha vist frustrat per la manca de pressupostos generals de l'Estat.

Catalunya: més despesa, però menys fons estatals

Tot i que Catalunya va destinar una mitjana de 8.000 euros per persona beneficiària, aquesta xifra queda per sota d'autonomies com el País Basc (13.554 €), Navarra (12.474 €) o Extremadura (12.779 €), i per sobre d'Andalusia, que ocupa el darrer lloc amb 7.173 euros.

Com mostra el gràfic següent, la diferència entre comunitats en la despesa anual per beneficiari és notable:

A més de Catalunya, també perden fons, territoris com ara Aragó, Madrid, Canàries, Castella-la Manxa, Balears o Múrcia, en no complir els criteris establerts pel Ministeri de Drets Socials per accedir al repartiment addicional del fons estatal.

Model en revisió, però amb mancances

La reducció de l'esforç estatal arriba en ple redisseny del model de cures, que pretén una atenció centrada en la persona i el domicili, però l'Associació adverteix de la insuficiència de recursos. L'ajuda a domicili mitjana només 36 hores mensuals i la prestació econòmica per a cuidadores familiars amb prou feines arriba als 264 euros al mes.

També preocupa l'estat de la teleassistència: el 56,5% dels dependents atesos a casa no compta amb aquest servei, tot i ser un dret des del 2021 segons el Pla de Xoc impulsat aleshores.

Catalunya no només perd finançament estatal clau , sinó que ho fa en un moment crític per al sistema de dependència, que es veu atrapat entre promeses de modernització, desigualtats territorials i una inversió pública que, ara com ara, no s'ajusta al nivell d'urgència ni de necessitat de moltes famílies.