La Llei d'Amnistia sota l'escrutini del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

La controvertida llei d'amnistia relacionada amb el "procés" ha arribat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els jutges a Luxemburg estan examinant si l'aplicació d'aquesta llei a casos de malversació i terrorisme, específicament aquells vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR), podria contravenir el dret europeu.

Doble sessió a Luxemburg

La jornada en el Tribunal de Luxemburg està dividida en dues sessions clau. Durant el matí, s'escoltaran els arguments de les parts implicades en el cas del Tribunal de Comptes, que afecta figures com els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas. A la tarda, l'atenció se centrarà en el cas dels CDRs, conegut popularment com l'Operació Judes, on el terrorisme és el delicte en qüestió. Fins al moment, les parteixes intervinents en el procés han manifestat la seva opinió que el cas no hauria de ser admès i, per tant, hauria de ser retornat als tribunals espanyols. Encara que s'espera que la sentència definitiva del TJUE pugui trigar diversos mesos a emetre, la resolució final i l'aplicació de la llei recauran, en última instància, en els tribunals espanyols.

Una "vista ràpida" 

Segons Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, aquest assumpte no representa un problema de gran importància per a Europa. Boye ha qualificat la sessió com una "vista ràpida", destacant que cap Estat membre de la Unió Europea ha mostrat interès en aquesta qüestió prejudicial, ni s'ha personat en aquesta. El lletrat ha descrit el tema com "bastant local".

Precedent per a la malversació i el debat jurídic

La decisió del TJUE podria establir un precedent significatiu, especialment per a futurs casos penals que involucrin el delicte de malversació , un tipus penal que el Tribunal Suprem espanyol s'ha negat a amnistiar. El Tribunal de Luxemburg haurà de determinar si les despeses derivades del referèndum i les activitats de promoció a l'estranger van beneficiar els interessos econòmics de la Unió Europea, la qual cosa podria constituir una de les excepcions contemplades en la llei d'amnistia. L'amnistia afecta als condemnats pel 'procés', incloent a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, així com als exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, i a l'expresident Artur Mas. En total, son 35 persones a les quals se'ls reclama una suma pròxima als tres milions i mig d'euros. És rellevant esmentar que una vintena d'ells ja havien estat amnistiats en la causa penal del jutjat 13, la qual cosa, segons les parts, representa una de les contradiccions que es presentaran davant el TJUE per a rebatre la validesa dels arguments del Tribunal de Comptes. Aquesta qüestió tindrà una innegable repercussió en el debat sobre la malversació com a concepte penal.