Salvador Illa presenta el Pla d'Infraestructures 2025-2050 per a una Catalunya de 10 milions d'habitants

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimarts en el Parlament un nou Pla d'Infraestructures per al període 2025-2050 amb l'objectiu de transformar la mobilitat, equilibrar territorialment el creixement de Catalunya i anticipar a les necessitats d'una població que ja supera els vuit milions d'habitants. Illa ha defensat que les infraestructures actuals van ser concebudes per a una Catalunya de sis milions de persones i que, davant les previsions que apunten als deu milions en 2050, és necessari actuar amb visió de futur.

Durant la seva intervenció en el ple monogràfic sobre infraestructures, sol·licitat per Junts , Illa ha recalcat que el pla busca connectar totes les àrees econòmiques del país, des de l'àrea metropolitana de Barcelona fins a les Terres de l’Ebre. “La Catalunya pròspera ha d'estar equilibrada territorialment i ha de connectar totes les seves àrees econòmiques”, ha subratllat.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha estat l'encarregada de desgranar els detalls d'aquest pla, que contempla actuacions agrupades en nou grans àmbits: xarxes ferroviàries, viàries i d'autobusos; infraestructures sostenibles; plans urbanístics estratègics; seguretat hídrica; energia; habitatge; i connectivitat de ports i aeroports.

Paneque ha posat el focus en la necessitat d'afrontar el creixement demogràfic de manera distribuïda, amb oportunitats d'habitatge, una mobilitat eficient i perspectives econòmiques que permetin combatre l'excessiva concentració de població en la zona metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, ha defensat un model de país en forma de constel·lació que permeti créixer de manera equilibrada en tot el territori.

Un dels eixos centrals del pla és la integració de totes les maneres de transport —ferrocarril, carretera, ports i aeroports— en un únic sistema, la qual cosa permetrà, segons la consellera, que la mobilitat es converteixi en un veritable element estratègic del país. En aquest punt, Paneque ha destacat el recent acord per al traspàs del servei de Rodalies, que ha qualificat de “punt d'inflexió històric”, ja que permetrà gestionar-ho des de la proximitat i amb coneixement directe del territori i les seves necessitats.

Entre les principals actuacions previstes en matèria ferroviària destaquen la construcció de la línia orbital ferroviària, amb una inversió de 4.000 milions d'euros; la finalització de les línies L9 i L10 del metre, amb 925 milions; i la prolongació de la L8, pressupostada en 412 milions. Paneque també ha assenyalat que el pla planteja avançar cap a l'objectiu europeu de transportar el 30% de les mercaderies per ferrocarril.

Quant al sistema aeroportuari, el Govern contempla una inversió de 3.200 milions d'euros per a l'ampliació de la tercera pista de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, una operació que inclou mesures per a garantir la protecció dels espais naturals de la Ricarda i El Remolar i la creació d'una anella verda. A més, es preveu la construcció d'estacions d'alta velocitat en els aeroports de Girona i Reus per a integrar-los plenament en la xarxa aeroportuària catalana.

El pla també aborda els desafiaments mediambientals amb un programa de descarbonització que marca objectius per a 2030 . En l'àmbit de la seguretat hídrica, es fixa com a meta que el 70% de l'aigua utilitzada a Catalunya no depengui de la pluja en aquest mateix horitzó temporal. Així mateix, es contemplen actuacions en sostenibilitat energètica per a garantir un model de creixement respectuós amb el medi ambient.

En matèria d'habitatge , Paneque ha posat en valor els nous ‘Préstecs Emancipació’, una línia de finançament de 500 milions d'euros destinada a facilitar la compra del primer habitatge a joves menors de 35 anys. Aquests préstecs cobriran fins al 20% del valor de l'immoble, sense interessos i amb un topall de 50.000 euros per persona. La consellera ha subratllat que aquesta mesura pretén facilitar l'accés a l'habitatge en tot el territori a preus raonables i de manera coordinada amb una mobilitat moderna i eficient.

Una altra mesura destacada és la primera convocatòria de reserva pública de solars de Catalunya, que ha rebut 666 propostes i que té un potencial de més de 21.000 habitatges protegits, de les quals unes 12.200 es troben en zones amb alta demanda acreditada.

Amb aquest pla, el Govern aspira a dotar a Catalunya d'una xarxa d'infraestructures adaptada als reptes del segle XXI, capaç de garantir la cohesió territorial, millorar la qualitat de vida dels ciutadans i reforçar la competitivitat econòmica del país en un context global marcat pel canvi climàtic, la transició energètica i les transformacions demogràfiques.