La Generalitat reforça els municipis rurals amb una llei històrica que beneficiarà a 608 pobles
L'objectiu de l'Estatut del Municipis Rurals és millorar la qualitat de vida en les zones menys poblades de Catalunya
El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei pionera per a blindar el futur del món rural. L'Estatut dels Municipis Rurals neix amb un objectiu clar: frenar la despoblació, garantir serveis públics essencials i reactivar el teixit econòmic dels pobles petits. La norma, avalada per una amplíssima majoria parlamentària —amb l'única oposició de Vox— beneficiarà a 608 dels 947 municipis catalans, és a dir, a dos de cada tres.
Per primera vegada a Catalunya s'estableix una definició legal de municipi rural: aquells amb menys de 2.000 habitants, situats en comarques rurals o limítrofes, amb una densitat inferior a 90 habitants per quilòmetre quadrat o amb creixement demogràfic negatiu. A més, 381 municipis amb menys de 500 habitants rebran una qualificació especial com a “municipis d'atenció prioritària”, i dos més —Tremp i Artesa de Segre, a Lleida— han estat reconeguts com a municipis “assimilats” pel seu caràcter dispers i multinuclio.
Un marc legislatiu a mesura del territori
L'Estatut estableix per primera vegada un règim jurídic, administratiu i financer específic per a l'àmbit rural català, amb mesures concretes dissenyades per a abordar les particularitats d'aquests entorns. Entre les principals novetats destaquen:
- Fons incondicionat de finançament per a ajuntaments rurals, amb criteris ajustats a la seva realitat poblacional i territorial.
- Subvencions finalistes destinades a habitatge, manteniment de serveis públics, connectivitat digital i mobilitat.
- Incentius fiscals per a la compra, rehabilitació o lloguer d'habitatge en municipis rurals.
- Un portal únic de tràmits per a reduir la burocràcia i facilitar la gestió administrativa als consistoris.
- Aplicació obligatòria de la perspectiva rural en totes les polítiques públiques, per a garantir que les decisions legislatives tinguin en compte el seu impacte sobre aquests municipis.
A més, l'Estatut incorpora de manera explícita el compromís amb la promoció del català i l'aranès en el món rural, com a part del patrimoni cultural a preservar.
Un consens polític i territorial sense precedents
L'aprovació de l'Estatut ha estat celebrada com un “dia històric” pel Govern, que ho considera un pas clau cap a un model de país més equilibrat. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el va definir com “una eina de cohesió, justícia territorial i reequilibri social”. Des de ERC , el seu líder Oriol Junqueras va recordar que la llei va ser una proposta de la seva formació en anteriors legislatures. Junts, per part seva, va valorar positivament la norma, encara que va advertir que “el veritable repte serà la seva aplicació real i la dotació pressupostària suficient”.
Les entitats municipalistes també han aplaudit l'aprovació del text. La Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa a més de 300 ajuntaments, ho ha qualificat de “eina de justícia històrica”, encara que ha reclamat un calendari concret d'implementació i garanties financeres per a evitar que l'Estatut quedi en paper mullat i garanteixi una millora substancial en la qualitat de les persones que viuen en ells.
Revertir la despoblació i reequilibrar Catalunya
En l'actualitat, el 75% de la població catalana viu concentrada en zones urbanes, que ocupen només el 15% del territori. El 25% restant es reparteix en el 85% del sòl català, majoritàriament en municipis rurals que sofreixen pèrdua d'habitants, envelliment demogràfic, falta de serveis i escassetat d'habitatge assequible.
L'Estatut pretén revertir aquesta dinàmica. La seva filosofia és clara: viure en un poble no ha de ser un desavantatge, sinó una opció vital vàlida, amb oportunitats laborals, accés a serveis públics, connectivitat i qualitat de vida. Iniciatives com les impulsades per la Diputació de Barcelona, que ja treballa en polítiques específiques d'habitatge i connectivitat per a micropueblos, s'alineen amb aquest nou marc normatiu.
Passar de la llei als territoris buidats
El Govern ja treballa en la fase de desplegament, que implicarà la redacció de reglaments, l'assignació pressupostària i la coordinació amb altres administracions. A més, l'Estatut preveu una revisió periòdica de la classificació de municipis rurals cada quatre anys, per a adaptar les mesures als canvis demogràfics i socials.
La llei marca també un canvi cultural: l'obligació d'incloure la perspectiva rural en qualsevol política pública —des d'educació a salut, habitatge o fiscalitat— suposa un gir estructural en la manera d'entendre el territori.
S'espera que l'aprovació de l'Estatut dels Municipis Rurals suposi una millora tangible en la vida de les persones que viuen en zones rurals, ja que permetrà reforçar serveis públics essencials com l'atenció sanitària, l'educació, el transport o l'accés a internet de qualitat. A més, facilitarà l'accés a l'habitatge mitjançant ajudes específiques i bonificacions fiscals, la qual cosa pot atreure a nous residents i frenar l'abandó dels pobles. Amb menys burocràcia, més inversió local i polítiques adaptades a la seva realitat, els veïns i veïnes d'aquests municipis tindran més oportunitats per a desenvolupar personal i professionalment sense tenir que murdarse a les grans ciutats o a les àrees metropolitanes, guanyant en qualitat de vida i arrelament en el seu propi territori.
Un nou model de país amb el món rural en el centre
L'Estatut dels Municipis Rurals no és només una nova llei. És el primer pas cap a un model de país més just i equilibrat, que reconeix el valor estratègic del món rural en la sostenibilitat social, econòmica i ecològica de Catalunya. La clau ara està en la seva aplicació: si es dota de recursos, voluntat política i seguiment tècnic, pot convertir en una eina transformadora per a milers de persones que, fins ara, se sentien oblidades per les institucions.
Escriu el teu comentari